Isabelot

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 719, 29 de març de 1998

Així que això de fer santa la Isabel d’Isabel i Fernando no va per bon camí. No és que s’hagin adonat de la incongruència, idèntica a la que es produiria si volien fer sant en Coll sense fer-ne n’Alentorn. Ja no ho van aconseguir en la millor ocasió de tots els temps, l’any 1992, un dels grans anys de la Història de la Humanitat, el dels Jocs Olímpics -de Barcelona- i del Descobriment -d’Amèrica.

Diu que l’obstacle és que santa Isabel -perquè ho era, de santa: va fer un miracle, inventar-se Espanya juntament amb Menéndez Pidal i El País- va fer fora els jueus. Quina acusació més absurda, feta a una dona que, a més de dur sang jueva a les venes, va ser magna venedora d’una religió fundada precisament per un jueu.

Aquests del Vaticà ja no saben què inventar-se per passar per ovelles amb pell de llop.