Pujol-Zaplana: no hi ha color

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 726, 18 de maig de 1998

Llegida la premsa de Barcelona i de València amb motiu de la visita del president Zaplana a Barcelona, inclosa xerrada amb el president Pujol, constatem amb satisfacció que per intel·ligència, per desesperació o per ignorància, pràcticament potser ningú no ha dit ni escrit res de la qüestió de fons, amagada sota la fullaraca informativa esperable. Una excepció: a Las Provincias plana la desesperació, en forma d’horrible silenci, en adonar-se que acaba de treure el morro, estirat conjuntament per Pujol i Zaplana, l’única qüestió de fons avui possible: la pela, que no té color, i molt menys blau. A Zaplana tant se li’n dóna de la llengua com de la cultura, incloses naturalment les llengües i cultura blaveres (hi ha converses gravades, hi ha declaracions escrites); i Pujol sol obviar per motius obvis aquestes qüestions; a Barcelona, d’amagat dels blaveros, ha pogut tocar la qüestió de fons comuna: l’economia, els números, que no tenen llengua. En la intimitat la parella Pujol de Ciu i Zaplana del Pp no han parlat del que han parlat en públic, quina parella ho fa? En canvi coneixem els detalls d’una novetat, econòmica i de números, que importa tant al president de Ciu com al del Pp: l’acord de Pujol, de Ciu, i el president balear Matas, del Pp, per coordinar el comerç exterior. Qüestió de fons també per al País Valencià, expert i necessitat d’exportació d’ençà de Shakespeare, el vi d’Alacant, i fins ahir les taronges; i avui, exportar o morir. La pela, única qüestió de fons comuna mentre manin aquests. A pactar, que la pela no té color, ni blau; i silenci, que hi ha silencis que eixorden.