I el COC?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 731, 22 de juny de 1998

Ja ha arribat un nou Campionat Mundial de futbol. I amb ell l’onada patriotero-espanyola que aspira -aquest cop sí- a veure la selecció nacional victoriosa a la capital del Sena. Coincidint amb aquestes dates, o potser sense gaire coincidència, el parlament basc ha aprovat una nova Llei de l’esport que preveu la promoció de les seleccions nacionals basques. Ara i aquí, què se n’ha fet, del COC, el Comitè Olímpic Català, tan actiu en ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992? De les persones que hi participaven, i si en descomptem la gent de bona fe -la gent que s’apunta a un bombardeig, amb el refugi preparat o preferiblement sense- hi havia els qui reglament olímpic en mà s’ho creien, els qui amb el mateix reglament no s’ho creien però ho aprofitaven per fer saber al món el problema espanyol. I els qui van manipular el Comitè Olímpic Català de dins estant per fer veure que fora de la via catalana oficial tot són o bé fracassos o bé utopies; van guanyar aquests.

Hong Kong, ara sota sobirania xinesa, mantindrà comitè olímpic -constituït el 1950-. De ciutat i rodalia va passar a colònia i ara a territori autònom. Hi ha un reglament de l’olimpisme que fixa aquestes coses; i una vella especialitat olímpica, el salt de reglament, amb un campió indiscutible, el marquès Juan Antonio Samaranch.

NOTA: A partir d'”Ara i aquí…” ja va aparèixer a l’article del número 682.