En Tito i en Pepito

Ramon Barnils, núm. 732, 29 de juny de 1998

Ara sí que l’ha ben fotuda, en Pepito Borrell: fa uns dies va decidir finalment d’acceptar la invitació del director teatral Albert Boadella a entrenar-se per millorar prestació actoral en casos de debat transmissible per la televisió.

Deixant de banda els evidents mèrits televisius de Boadella (”Tito Bobadilla” que li diuen cercles socialistes de Madrid, poc amics d’exotismes), beneficiari d’una de les més escarides, mal fetes i ben pagades sèries socialistes de televisió, aquella dels frares, queda aquesta veritat d’hemeroteca: tot polític que ha rebut el suport que acaba de rebre Borrell ha perdut; mentre que el seu enemic polític número u, Jordi Pujol, compta per victòries les derrotes dels boadellats.

El fenomen ha estat prou repetit perquè cercles barcelonins poc amics d’exotismes hagin pensat que en realitat el Flotats de Borrell és un agent electoral de Pujol. D’altres cercles, més oberts, no obliden que per definició i per història els barrets de rialles eren i són al servei del poder; que el poder real és a Madrid ara com ara, i que si Pujol vol tenir pallasso propi ja sap què ha de fer, tenir poder real propi. Vegeu els afers Flotats i Boadella.

Les primeres informacions deien que quan els periodistes van preguntar a Boadella pel seu deixeble Borrell, va mostrar ”sorpresa” que la seva obra s’hagués filtrat a la premsa. Si Borrell també se’n va sorprendre és que no sap amb qui se l’ha jugada. Efectivament.