Per sota de la pistola

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 733, 6 de juliol de 1998

L’escena, explicada pel mateix principal afectat, és el despatx d’un primer ministre. Hi entra un dels seus alts funcionaris i el primer que fa és dipositar una pistola damunt la taula, per demostrar-li que al sistema de defensa de l’estat, en l’avinentesa al del primer ministre, cal aplicar-li un reforç enèrgic; tan brutalment enèrgic com la brutal demostració.

Naturalment, en un estat normalment constituït el primer ministre hauria somrigut i hauria exigit la dimissió immediata al funcionari: per brutal, groller, primari i salvatge. En un estat no tan evolucionat, en un estat d’un grau de brutalitat, grolleria, primarietat i salvatgisme semblant al del funcionari el primer ministre hauria dit “un moment, si us plau” amb un somriure, hauria fet entrar la guàrdia i ara amb una ganyota hauria fet retirar l’arma i traslladar el funcionari a les dependències adients.

A Espanya Felipe González, ex-president del govern, acaba d’explicar en públic i davant dels jutges que fa uns anys un alt funcionari, un tal García Damborenea, en ésser rebut en audiència va treure’s una pistola, la va dipositar damunt la taula presidencial i va proclamar que allò era la prova, material i visible, que la seguretat de l’estat havia de fer un gran salt endavant.

El més preocupant del cas és que, tenint d’enemic un estat servit per gent de tan poca consistència que ha acabat per no dominar ni la brutalitat ni la grolleria ni el primitivisme ni la salvatgeria, nosaltres encara estiguem com estem: insegurs de superar uns servidors tan baixos.