IniciHemeroteca Ramon BarnilsXe ve de xeic que ve de xe, xic Ramon Barnils 20 juliol 1998 Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.Ramon Barnils, núm. 735, 20 de juliol de 1998 El Pp i el Psoe a València, que sumats donen majoria molt absoluta, acaben d’acceptar, primer, les Normes de Castelló; segon, que el valencià forma part d’un sistema lingüístic que és el del català; i tercer que la regulació oficial de la llengua pròpia anirà a càrrec d’una colla majoritàriament acceptada per científics i acadèmics oficials. S’ha superat, per voluntat de la majoria molt absoluta dels polítics valencians, una situació cancerosa, suïcida, homicida o com se’n vulgui dir. De fet la millor cosa seria de no dir-ne mai més res. De fet la millor seria d’oblidar, juntament amb el diccionari valencià-català, la cèlebre pancarta “A Catalunya en català”, referida a Catalunya com a continent del País Valencià i a català com a únic nom del català. En la política dura, constant, democràtica, encaminada al progrés de la veritat, feta de bracet amb tots i cadascun dels contribuents sense excepció, tanta maleïda nosa fan les barbaritats filològiques com les turpituds estratègiques, la barbàrie intel·lectual com el primitivisme polític. Ara sí: la llei -la seva llei, al·leluia!- no la tindrem en contra. És hora d’aprofitar-nos-en: com sempre. I mentrestant. (I gràcies Lapiedra, Ramon, i companyia, per haver-nos permès de progressar al preu de quedar, vosaltres, com a tita-fredes. Els antiherois, vet aquí uns herois dignes: els únics que ens calen en democràcia.)