Hristo! que deia Fuster

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 737, 3 d’agost de 1998

Sembla mentida però és veritat. Tot: que el primer ministre Aznar va pronunciar una conferència; que la va pronunciar davant d’una Associació Atlàntica de Bulgària, país del Mar Negre; i que, espanyol com era el conferenciant, en canvi la conferència anava contra els nacionalismes.

Si no ho llegim no ens ho creiem. Ho llegim: segons José María Aznar, joseantonià de pro, pobletà de Valladolid i estiuejant a Quintanilla de Onésimo (Redondo; hi heu estat mai? No cal si ja heu vist Les mines del rei Salomó) abans la sort no l’ascendís a company de platja de J. F. Mira, segons Aznar els nacionalistes no tenen cabuda a l’Europa del futur. Anuntio vobis gaudium magnum; no hi cabran, doncs, ni pobletans ni onèsimos, ni joseantonians ni els qui fan petita la platja d’Orpesa.

Amb l’entusiasme del catecumen -mentre nosaltres som a Europa d’ençà de la coronació de Carlemany, la nit de Nadal de l’any 800, ells hi acaben d’entrar- jura als búlgars atlàntics del Mar Negre que Europa és, agafa’t, un ”pensament”.

I no un pensament net i pelat, sinó un ”pensament gran i generós”. Només li faltava afegir al joseantonià de Botella que ser europeu és una de la poques coses serioses que es poden ser en aquest món.

I com aquestes, mil. Tot plegat perquè uns nacionalistes de Catalunya i el País Basc han insinuat de presentar-se plegats -units- a les eleccions al modestíssim Parlament europeu.