La pols del camí

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 741, 31 d’agost de 1998

Si és normal que Pp i Psoe facin pinça en favor dels seus interessos comuns, Espanya, és normal que Herri Batasuna proposi a d’altres partits bascos de fer pinya en favor dels interessos bascos.

La polseguera que s’ha aixecat en dir Herri Batasuna que podria col·laborar amb partits bascos de l'”àmbit institucional” per fer la punyeta al “binomi espanyolista” Pp-Psoe deu tenir una altra causa que aquesta d’ajudar-se “nós amb nós”. La polseguera no l’ha aixecada que bascos amb bascos no es mosseguin; com no s’aixeca quan el Pp i el Psoe refresquen pactes de fons, base de l’Espanya d’ara.

La polseguera s’ha aixecat, i amb raó, perquè no fa ni quatre dies ja es va produir una mena de pacte igualment extern a Pp-Psoe: la Declaració de Barcelona del Bloc gallec, la Ciu catalana i el Pnb basc. Una declaració modestíssima en ella mateixa però que constatava un fet terrorífic per al binomi Pp-Psoe -per a l’Espanya de sempre-; que només uns mesos abans, i mercès al Bloc de Beiras, Galícia ja tornava a ser als mapes, que vol dir als pactes. I això és dramàtic, perquè no solament significa que l’enemic -el nacionalisme no espanyol- creix, sinó que, biunívocament, el nacionalisme espanyol queda retallat.

Si jo fos ells enterraria l’horror Gal perquè de Martín Villa a la X Espanya és l’únic important, i m’ocuparia només de l’únic important. Ho va dir en Fraga, ho va repetit en Guerra i ho necessita en Pepe Borrell.