La pols del camí

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 741, 31 d’agost de 1998

Si és normal que Pp i Psoe facin pinça en favor dels seus interessos comuns, Espanya, és normal que Herri Batasuna proposi a d’altres partits bascos de fer pinya en favor dels interessos bascos.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La polseguera que s’ha aixecat en dir Herri Batasuna que podria col·laborar amb partits bascos de l'”àmbit institucional” per fer la punyeta al “binomi espanyolista” Pp-Psoe deu tenir una altra causa que aquesta d’ajudar-se “nós amb nós”. La polseguera no l’ha aixecada que bascos amb bascos no es mosseguin; com no s’aixeca quan el Pp i el Psoe refresquen pactes de fons, base de l’Espanya d’ara.

La polseguera s’ha aixecat, i amb raó, perquè no fa ni quatre dies ja es va produir una mena de pacte igualment extern a Pp-Psoe: la Declaració de Barcelona del Bloc gallec, la Ciu catalana i el Pnb basc. Una declaració modestíssima en ella mateixa però que constatava un fet terrorífic per al binomi Pp-Psoe -per a l’Espanya de sempre-; que només uns mesos abans, i mercès al Bloc de Beiras, Galícia ja tornava a ser als mapes, que vol dir als pactes. I això és dramàtic, perquè no solament significa que l’enemic -el nacionalisme no espanyol- creix, sinó que, biunívocament, el nacionalisme espanyol queda retallat.

Si jo fos ells enterraria l’horror Gal perquè de Martín Villa a la X Espanya és l’únic important, i m’ocuparia només de l’únic important. Ho va dir en Fraga, ho va repetit en Guerra i ho necessita en Pepe Borrell.