Encefalogrames plans

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 747, 12 d’octubre de 1998

La situació d’introbable d’allò que en diuen, o en deien, Espanya produeix prou documentació per ofegar qui mai es pugui interessar per la Cosa Formidable. No cal dir que qui millor mostra l’Espanya pregona són els orteguians: si l’Abc i rodalies són la mona pelada, El País i satèl·lits fan el cim com a proveïdors de la seda, ara per enterrar-la. Un lector del vell El País-El Boe me’n passa una carta al director del dia 13: “Aprofitant l’alto-el-foc d’Eta, seria bo que també María Antonia Iglesias ens concedís una treva d’entrevistes a Margarita Robles. Dues en tres mesos resulten una mica massa i a més no donen temps a la senyora Robles per documentar-se més sobre el País Basc. A aquest pas, per culpa de tantes entrevistes, es quedarà com està ara: sense tenir ni la mínima (repakolera) idea del tema de què tant parla. – Fernando Savater, Madrid”.

Així estan doncs ara: al filòsof punta de la Movida madrilenya, àcrata net i basc pelat, viu partidari del suïcidòfil Cioran, pensador a peu i a cavall, li fan fer llum fins i tot amb les cartes al director. L’haurien de fer sortir als mots encreuats, excel·lent com és en les definicions, l’ex-mà dreta de Belloch no sap res del País Basc, més encara que en el raonament, l’ex-mà dreta de Belloch no sap res del País Basc -i punt.

Un d’aquests dies haurien de treure el seu Sant Cristo gros. Aquell que feia: “Zoy españó, cazi ná“,