Sió, el pac i les noies

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 752, 16 de novembre de 1998

Hi ha, en la memòria col·lectiva una gran foto d’una noia despullada al Camp Nou, com si celebrés una gesta del nostre Barça.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Va ser un muntatge més de l’Enric Sió, mort l’altre dia, als cinquanta-sis anys, d’un embassament cerebral, que amb aquella foto i unes quantes més fetes amb la mateixa tàctica, un nu a la Barcelona Olímpica, va intentar el vell negoci del llibre de regal: car.

”Dibuixant de còmics, il·lustrador, fotògraf i publicista”, diuen que figurava en els obituaris habituals. Oh, i més: quan va començar Edicions 62 hi era, i tenia la dèria que, per fi, una editorial catalana s’ocupés tant o més de ciència que de lletres. Els primers catàlegs mostren fins quan hi va durar, a la casa: fins que hi comencen a faltar llibres sobre ciència.

Va dibuixar i vendre, nues, més de tres amigues de l’ànima i del cos, un escàndol: eren i encara són de bona família, belles i conegudes. Per als íntims i per a elles: Guillermina M., Emma C., Carmeta C.

Diuen que es va exiliar a Itàlia i a França. Diguem que allà, sense l’excusa d’haver de fer país, els burgesos li havien de pagar preus decents per la seva feina.

Va voler, incongruentment, que qui signa li presentés el llibre de la Barcelona olímpica i les noies nues, que, al damunt, dedicava a M. A. Capmany. El pagament va ser immens: el llit que els sobrava a la Carme i a ell, un cop decidits a viure plegats i junts.