Que paguin per veure’ns

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 766, 22 de febrer de 1999

S’han complert les previsions, els qui hagin volgut veure per televisió el partit de futbol FC Barcelona-Madrid hauran hagut de pagar -no ve d’un partit; acabaran pagant.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ja era hora. És una notícia de primeríssim pes. Paral·lela a aquella que el fidedigne periodista Martí Gómez, del Real Club Deportiu Espanyol de Barcelona, va fixar per a la història referint-se als sentiments dels barcelonistes envers els espanyolistes: ”Ja ni ens odien”. Ja en fa segles, d’això.

Als madridistes, comencem a no veure’ls ni per televisió. Ja no són d’interès general. Ho han començat a fixar els organismes europeus. Un cop arraconat el RCD Espanyol en passar Catalunya de referir-se a Espanya a referir-se a ella mateixa, encara dins Espanya, ja fa temps que les coses a Catalunya es refereixen a ella mateixa ja dins Europa. Que el combat cimer sigui entre Barcelona i Madrid, amb la consegüent equiparació, ja no respon a la realitat de les coses, que és el moviment dels diners i els referents socials. Un dia d’aquests engega la Lliga Europea, que acabarà essent la Lliga a seques, tal com fa vuitanta anys la Lliga fins ara a seques, l’espanyola, va substituir la Lliga catalana. En el futur immediat, ningú amb dos dits de gust pel futbol no perdrà temps guaitant el Madrid -“El Madrid? Com l’Espanyol”-, tenint com tenim autèntics adversaris a la vista de la talla del Milan, l’Ajax, l’Arsenal o el Bayern.

Gràcies, Pere Artigas, per fer-los pagar per veure’ns.