El galliner

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 767, 1 de març de 1999

Vejam: és ser de dretes o d’esquerres fer costat al poble kurd, en favor del qual hi ha constituïdes tot un pom d’organitzacions no governamentals, totes elles ben vistes fins ara tant pels ciutadans com pels polítics?

El PNB, partit de dretes, hi va a favor. El PP, partit de dretes, hi va contra. El PSOE i ramals, partit d’esquerres, hi va contra. ERC, partit d’esquerres, hi va a favor.

Per tant, fer costat al poble kurd és de dretes i d’esquerres, per la mateixa raó que anar-hi contra és d’esquerres i de dretes. Si no és que esquerra equivalgui a llibertat, que llavors sí que anar amb els kurds és anar amb l’esquerra, com ho demostra que un partit liberal com el PP hi va contra.

Un martiri. No pas el dels kurds, si us plau, sinó el dels justificadors de les diverses posicions que aquests dies proliferen, tant per mor de la invitació als kurds de reunir-se al Parlament basc -que, textos en mà, no és un parlament pròpiament dit-, com per la detenció del líder Ocalan. De totes aquestes justificacions, n’hem triades dues, la del president del govern espanyol, Aznar, que és contrari a la presència dels kurds al diguem-ne Parlament basc perquè perjudicaria l’economia… basca (sic); i la d’un líder d’un ramal del PSOE, que s’hi mostra contrari perquè aqueixa presència els perjudicaria… als kurds (sic).

La gallina! -que deia aquell, endevinant l’endevinalla.