La farmacèutica i els gats

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 770, 16-22 de març de 1999

Que els diaris espanyols ignorin el mig any que fa que ETA no dispara és lògic: sense ETA disparant -sense una excusa per a mantenir un estat armat- no tenen excusa per continuar defensant a trets la secular ficció.

Per la mateixa raó, és absurd que els nostres diaris facin igual. El dia que tot el país anava ple de les detencions dels responsables del segrest de la farmacèutica d’Olot, feta instal·lada en la memòria col·lectiva com l’herència del rei Bonet o el Noi del Sucre, tots els diaris de Barcelona encapçalaven la primera plana, de banda a banda, amb la notícia de la detenció… del cap dels comandos d’ETA a París. Els responsables de la informació escrita, la més seriosa que en diuen, van trobar més seriós d’obeir la consigna de Madrid i de no fer enfadar en Mayor Oreja que no pas d’afegir un element de primeríssima magnitud al popular drama del segrest, alliberament i detenció posterior dels autors del molt anomenat cas de la farmacèutica d’Olot, filla de l’espantable cacic en Feliu de Cendra, defensada pel cacic rival en Capdevila i segrestada per policies.

No tenim diaris, només de vegades: fa dies La Vanguardia es va apuntar una primícia informativa de primer ordre: en una entrevista de les que a les facultats en diuen de caràcter humà a Mayor Oreja, aquest hi sortia sense corbata, entre cambres i balcons del seu domicili particular i voltat de les dones i els animalons de casa seva: totes les dones duien noms espanyols, tots els animals noms bascos.