Al·là bab Al·lah

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 775, 20-26 d’abril de 1999

Si com tot el món sensible vol, els kosovesos tornen a Kosovo i hi governen, tindrem al bell mig de la nostra sensibilitat, a dues hores de Roma, més a prop que no Atenes i molt més que no pas Jerusalem, un bell bloc musulmà, el que formaran el Kosovo musulmà i la no menys musulmana Albània.

El segle XIV destacàvem cap allà mateix els nostres almogàvers, que s’hi van cobrir de tot, per mantenir els musulmans enllà de la ratlla, i ençà les nostres Bizanci i Atenes; nostres malgrat el matís ortodox.

Dos segles més tard, el 1529, els nostres imperials romano-germànics van deturar els musulmans, matís turc, a les portes de Viena (avui a dues horasses de Kosovo). Gesta que van haver de repetir cent cinquanta anys més tard, el 1683; a quatre dies com aquell qui diu dels nostres Almansa i onze de Setembre.

I ara, només tres-cents anys més tard, amb tota la bona voluntat del món i amb una sensibilitat exquisida -sobrehumana- propiciem voluntàriament la formació d’un bloc musulmà ençà de Grècia i a tocar de Roma, i enmig del Cristianisme.

Som uns sants. No fa ni quatre dies que, als Balcans, no creien ni en Déu ni en Al·là; ni la clericalla no hi creia, que eren tots comunistes. Desapareguda per fi la clericalla comunista, va i torna la cristiano-musulmana.

A Europa ens fan falta polítics revolucionaris: dels que saben com funciona l’administració de les terres, com funciona el comerç de persones, i insensibles a la sensibleria. I a la clericalla.