A la llaor d’Àngel Colom

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 784, 22-28 de juny de 1999

Dir les mancances d’Àngel Colom seria sobrer, després del que li acaben de dir les urnes; enllà de les urnes, la veritat continua: sense Colom Esquerra Republicana ja no existiria o bé, pitjor, seria el caprici del fins ara intocat Hortalà -quin paio; una biografia seria massa, un retrat de passaport faria el fet, i quin fet.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A Esquerra el postfranquisme poruc va privar-la de presentar-se a les primeres eleccions, i quan s’hi va presentar va resultar que perquè Catalunya canviés un mínim, perquè la representés a Madrid un grup català, CiU, i no pas un grup espanyol, el Psc (Psc-Psoe), Esquerra es va posar a disposició de Pujol. Amb Pujol al govern i Barrera al Parlament, Catalunya tenia cara pròpia i no delegada. Erc va pagar el sacrifici obligat: la gent va votar directament Ciu, i Erc va quedar tan malmesa que un punkie, Hortalà, en va fer el seu caprici.

Dit que Colom tot sol va treure Erc de l’esganlliment i del ridícul seria injust per als qui li feien costat. Oblidar que Colom hi va ser decisiu, tant en el salvament com en el rejoveniment i propagació seria mentir per omissió. Cadascú serveix per a allò que serveix, i tant de bo que no calgui cap Colom per a cap més situació extrema, que no caldrà si els caps d’Erc d’ara fan com ell en la seva època, aplicar tàctiques adients al moment: ara, Esquerra a l’esquerra: Bon viatge, tingues bon vent.