Un llibre i un Folchi

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 781, 1-7 de juny de 1999

Alguns periodistes considerem que ja fa anys que els mitjans de comunicació no diuen la veritat perquè en diuen massa, de veritats. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.

Hi ha algun llibre: Les desventures de Por Aventura, de Roger Jiménez, editorial Empúries; és un dels pocs que expliquen el país d’aquests darrers anys. N’hi ha un altre a fer, de llibre, de tan important o més que aquest: la biografia de Joan Josep Folchi.

Ho farem curt: Folchi va ser d’extrema dreta a la universitat, anys després cunyat de conseller de la Generalitat, el mateix un dels pocs polítics que va haver d’empassar-se Tarradellas i que aquest apreciava (un altre que la vella guineu apreciava era Narcís Serra, ja ens entenem, doncs).

Folchi, que ha treballat amb resultats per a De la Rosa, per a Déu i Sa Mare, a més de tot el santoral, va ser qui va fer públics els noms dels inspectors d’Hisenda, Aguiar, estalinista, i Huguet; com a conseqüència, l’altre dia les autoritats van registrar els despatxos i els domicilis dels denunciats.

I algun despatx i algun domicili de Folchi. El dia de sant Jordi, el dia de la rosa i del llibre, Joan Josep Folchi, a mitja tarda, xafardejava entre els llibres i les roses a la Rambla de Catalunya de Barcelona; ja era notícia i mantenia el posat de sempre, sardònic.

Sardònic i lletraferit: potser encara millor que una biografia seva, seria una autobiografia.