Erc i Ic, coses sòlides

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 796, 14-20 de setembre de 1999

A Mollet del Vallès, amb quaranta mil habitants de tot origen i condició, Erc i Ic-Els Verds van demanar que per la Diada s’hissessin a la casa de la vila les banderes local, catalana i d’Europa. Hi governa el Psc (Psc-Psoe) en coalició amb Ic-Els Verds.

La d’Espanya, no. Pura lògica: l’Onze de Setembre vam perdre les nostres constitucions, substituïdes per les constitucions dels vencedors -i fins avui-; i és absurd que en una festa nacional, de qualsevol país, s’honori la bandera de qui el va derrotar i li va imposar les seves lleis -fins avui.

Això, pel que fa a la lògica. Pel que fa a la política, l’Onze de Setembre, a la majoria d’ajuntaments del Principat, la bandera espanyola no hi apareix. Deixant de banda anècdotes (aquell batlle que va justificar-ho dient que era a la bugaderia), això va passant, i cada any més -i cada any la guàrdia civil calla més-, perquè a partir d’alguns ajuntaments que ho feien pel seu compte, es va organitzar en un poble d’encara no dos mil habitants la campanya ”Un país, una bandera”. La finalitat de la campanya, que l’any passat va comptar que les tres quartes parts dels ajuntaments aplicaven la lògica, és de fer política. Política de veritat: començant per sota, amb resultats ascendents, com aquell qui res, i sense cap més ambició que la d’arribar a tot arreu i a tothom.

Un dia Pujol va decidir que la Diada era festa festiva. Ara, a Mollet, hi treu el nas el canvi: Erc i Ic hi han proposat la lògica, i la política de fons.