Eleccions: Sis d’Octubre

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 797, 21-27 de setembre de 1999

El Sis d’Octubre s’escau en campanya electoral. Aqueix dia del 1934 el president Companys es va insurgir contra la legalitat vigent, amb raons com l’apel·lació de la Lliga a Madrid contra la llei de contractes de conreu, l’accés al poder central de la dreta de Lerroux, la insurrecció “germana” a Astúries, la vaga general declarada per socialistes i republicans espanyols, el compromís català amb aquests… La revolta crida la revolta i l’esquerra revolucionària i els separatistes van enllà; per frenar-los, Companys proclama l’estat català dins la República Federal Espanyola. Espanya no el va entendre i si el dia 6 Companys proclama, el dia 7 l’exèrcit espanyol ens empresona el govern; suspenen l’estatut, anul·len la llei de conreu, clausuren els centres polítics, instauren l’estat de guerra. La normalitat es recupera el febrer del 1936: cinc mesos abans de la insurrecció del general Franco.

L’altre dia, seixanta-cinc anys després, el Pp va negar-se a condemnar la insurrecció franquista, amb la raó que no havia estat l’única causa de la guerra i la dictadura, i com a exemple va posar la insurrecció del 6 d’Octubre del 34.

El 6 d’octubre d’enguany, seixanta-cinc anys després, en plena campanya electoral, com analitzaran els fets del 6 d’Octubre de 1934 els aspirants a succeir el president Companys? És l’únic que ens importa dels seus programes: si ja tenen preparada una política digna d’aquest nom, o una altra vegada són de la llarga, o què.