Eleccions: 15 d’octubre

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 799, 5-11 d’octubre de 1999

El quinze d’octubre, darrer dia de la campanya electoral, dos abans d’eleccions i vigília de reflexió (tothom panxa a terra), és l’aniversari de l’afusellament del president Companys, el 1940.

Deixem la sort del president màrtir de morir com va morir en vistes de com va governar –un bel morir tutta una vita onora-; ja veurem com se’n surten els partits a l’hora de donar un color o altre a la commemoració, a fi que no els enfonsi la campanya; les campanyes solen ser alegres, optimistes i vivaces, on si tens riu et faran un pont i si no en tens també te’l fan -el riu.

Els partits dels compatriotes dels afuselladors, els espanyols, ho tenen fàcil: n’hi ha prou que no facin res, com sempre; com a màxim que diguin que el verí és dolent, i que morta la cuca…

Més difícil ho tenen els partits catalans. Lògicament no poden deixar de recordar, cadascun al seu estil, una derrota més del nostre país: l’afusellament pels totalitaris espanyols del nostre president pel sol fet de ser president, democràticament elegit doncs. I no sembla massa assenyat de recordar una derrota quan la campanya obliga tots els partits d’anar de guanyadors.

Si hi afegim que les qualitats de Companys com a polítics són l’altra cara de les seves qualitats de màrtir, vet aquí un problema de consideració per als cervells de les diverses campanyes: si tan poc polític era, per què el vàreu afusellar? Si tan malament ho va fer, per què l’hem de prendre d’exemple?