Per a les properes

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 801, 19-25 d’octubre de 1999

Si comptem que Nou Barris de Barcelona és la pàtria de Pep Salsetes, un dels millors homes de cuina que circulen pels nostres països, sabrem la distància que hi ha entre la saviesa de la realitat i la realitat de la saviesa dels polítics.

Diuen que Pujol hi va fracassar, en la campanya electoral, perquè els sociates i en V-Q li van rebentar l’acte. Aneu a saber-ho, tot plegat. En canvi els fets són que l’any 1987 CiU no havia anat a fer mai cap míting a Nou Barris “perquè són vots del Psoe”; i que el malaguanyat Miquel Montfort -el millor del ram-, cap de la campanya del candidat municipal Cullell juntament amb Miquel Caminal -el del Liceu-, van dir que s’hi havia d’anar perquè cap a un vint per cent dels electors era del ram de la botiga: com a qualsevol barri.

Cullell hi va anar, i el van xiular perquè al mateix indret s’hi celebrava després un sarau musical, i la gent no està per orgues. En aquelles eleccions Nou Barris va més que doblar els vots a CiU; i encara perquè Cullell, enravenxinat, no va acceptar les invitacions de veïns a anar a prendre una copa a casa seva, avergonyits per la falta d’educació dels alegres xiulaires.

Els polítics potser s’adonaran que no es pot interrompre una ballada de sardanes ni una cantada del Chunguitos “que bons que eren, fa deu anys!”. I que de vots catalans n’hi ha tants o més a Nou Barris que a Pedralbes. I recordaran els efectes de campanyes anteriors.

I anar fent.