Economia… i moral!

Ramon Barnils, núm. 805, 16-22 de novembre de 1999

Vam anar, xino-xano, a la presentació del llibre Corrupció i corruptes. Presentava el doctor Fabià Estapé, l’home que més ha fet contra el consum de drogues euforitzants: “Quan tu i jo escrivim a EL TEMPS, en Zaplana tremola”; després d’això, a quin col·laborador del setmanari li cal viagra. Per si fos poc, l’edita Quaderns Crema, SA, Societat Unipersonal, és a dir en Vallcorca, que amb aquesta se les emprèn no contra corruptors de literatures i corruptes de llengua, sinó de l’economia i l’ètica.

I el pinyol: l’autor és Josep C. Vergès, inductor de l’article més cursi (madrilenyisme reconsagrat per Ortega y Gasset: Lo cursi) mai publicat a La Vanguardia: es titula Si me preguntan, contesto (catalanisme que, llord, al·ludeix Pedrolo, pur), que estableix finalment les veritables desventures però ventures del pobre Friquet Lluch amb les càtedres: un serial sudaca, sincerament -tan sincerament com la immortal peça.

Hi havia a primera fila l’editor de Pla, Carles Vergès, com sempre guapo i voltat de la tribu, a la qual pertany l’autor; la Muriel Casals, economista de la corda de Ros Hombravella, de Sabadell i del PSUC i ara, eterna constructiva, simpatitzant d’ERC; en Francesc Cabana, historiador de la nostra burgesia i indústria, massa bo amb tothom veritat inclosa.

Un èxit: Vergès proposa que, després de cinc segles, l’economia torni a servir la moral.