O el negoci brut o el suïcidi

Ramon Barnils, núm. 816, 1-7 de febrer de 2000

La privatització d’empreses públiques es fa perquè així l’estat ingressa diners, i perquè el Sistema estableix, diuen, que tots els diners que puguin guanyar els ens particulars no els han de guanyar els ens oficials; i perquè, diuen, les coses, les fa més bé un particular que no pas un organisme oficial.

Hi ha una altra raó encara més descarada: quan uns particulars perden en certs negocis l’estat diu que el negoci és d’interès públic, el compra amb els diners de tothom, el saneja amb els mateixos diners i el torna a vendre a certs particulars.

I ara ve la sorpresa: quan l’estat dóna raons per privatitzar els aeroports, salten altres administracions autonòmiques i diuen que si l’estat considera que no pot menar els aeroports com cal, que els traspassi i que elles, administracions públiques i no pas particulars, ja se n’encarregaran. Les agosarades administracions són les de les Illes Balears i Pitiüses, del Principat de Catalunya, del País Basc i de les Illes Canàries.

I ara, què? Si el govern espanyol diu que res de res i que se’ls ven als particulars, resultaria que l’administració pública, la raó d’ésser de la qual està a anar en favor del que és públic per damunt del que és privat, afavoriria el que és privat per damunt les administracions públiques… del seu propi Sistema. I si traspassa els aeroports a les administracions autonòmiques s’arrisca que aquestes facin rutllar allò que la central diu que no pot; seria el suïcidi. D’Espanya.