Constitució i “allò”

Ramon Barnils, núm. 819, 22-28 de febrer de 2000

Segons La Vanguardia, el candidat a governar Espanya, Almunia, va dir literalment, i en un acte preelectoral en què de sis-centes cadires dues-centes eren buides, que “cada espanyol té dret a parlar en la llengua que s’estimi més, sense veure’s coartat o
sotmès per ningú pel fet de parlar en català, en euskera, en gallec o en allò que vulgui”.

En canvi la constitució espanyola diu a l’article 3: “1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.”

Enllà del mal gust de dir-ne “allò”, de la seva llengua, Almunia no se sap la constitució. Lògic, ben mirat: no és per a ells, sinó per a nosaltres. Ells en tenen prou amb l’article 8: “Les forces armades (…) tenen com a missió defensar la integritat territorial d’Espanya”. La resta, llenga.