Guineans

Ramon Barnils, núm. 828, 25 d’abril-1 de maig de 2000

Herrero de Miñón presumeix, amb molta raó, d’entendre les nostres autonomies. A les seves memòries es veu que això li ve de la feina en un organisme o altre del règim franquista, quan cobrava per fer informes no pas urgents sobre la situació internacional, que era de descolonització, sobretot a l’Àfrica. Hi va objectivar què era una tribu, una cultura, un futur estat i tot.

Quan va tocar a Espanya, amb la Guinea, els informes d’Herrero ja van haver de ser més urgents. Ell, seguint Duverger i Rae, era partidari del sistema electoral majoritari; però un bon amic, el diplomàtic Francisco Condomines, el va convèncer que per al futur de Guinea era millor un sistema proporcional, i ell en va convèncer el govern espanyol. I hi afegeix: ”Però aquesta opció que, al final, va ser fútil a Guinea Equatorial va resultar transcendental i les seves conseqüències arriben a la vigent constitució i legislació electoral espanyola”.

Bona, nano.