A la pau per la llibertat (II)

Ramon Barnils, núm. 831, 16-22 de maig de 2000

“Si vis bellum para pacem”: el 27 l’exèrcit espanyol desfilarà de sortida de Barcelona, lluny del centre i lluint sobretot gastadors.

Que eren quatre xicots alts amb niqueladíssims i enfarbalanats pics i pales a l’esquena que desfilaven tapant els armats fins a les dents. Ara a Barcelona la desfilada semblarà d’armats de Setmana Santa. Tres, diu que seran els carros de combat -posem la terminologia a l’altura del fet: tres tancs que dissimularan entre tanta humanitat d’eixida.

Deuen haver pagat algú que ha rumiat per ells (no han rumiat els seus polítics, ni bastants dels nostres): si aqueix exèrcit resulta que desfila excèntric a Barcelona, i si desfila ensenyant les plomes i amagant les armes, i si desfila d’esquena al mar i en direcció a la Meseta, quin sentit té manifestar-s’hi en contra?

Tot el sentit: amb rock i domassos, l’Internet i manifestacions, concentracions i desfilades. I alegria, arma de la vida. No com d’altres.