A la pau per la llibertat (III)

Ramon Barnils, núm. 832, 23-29 de maig de 2000

Compte final: en decidir Espanya de desfilar militarment a Barcelona, dinou anys després del cop triomfant de Tejero (va desvirtuar l’estat de les autonomies), es troba que els catalans, malgrat l’espant mediàtic per la victòria del Pp, reaccionen amb virulència contra la desfilada (en concepte de qui signa, la reacció no és contra la desfilada, sinó continuació de la llarga lluita per la llibertat del nostre país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).

Es tracta que els actes per la llibertat i la pau al voltant del 27 reuneixin més gent que no l’acte militar del mateix dia. Es tracta que els periodistes, l’endemà, dia 28 de maig, diguin la veritat per què cobren: quanta gent van reunir els actes en favor de la pau i la llibertat, i quanta la desfilada militar (disfressada del que hagi decidit l’agitprop a sou i al servei de la prehistòrica Espanya).

La democràcia perjudica els estats metafísics com Espanya; i beneficia els comercials com nosaltres.