Una etiqueta que vengui

Ramon Barnils, núm. 833, 30 de maig-5 de juny de 2000

Sembla que comença a prescindir-se de la marca de “PPCC” en actes polítics d’abast nacional. Excel·lent: essent generosos, deu ser el cinc per cent de la dotzena de milions de connacionals que se sent identificat per aquesta marca; un u o un dos per cent que hi és contrari. En canvi, més del noranta per cent no hi va ni contra ni a favor, senzillament no sap què indica, ni exactament ni aproximadament.

Si en democràcia es guanya convencent la ciutadania que voti un determinat programa, un determinat partit -un determinat producte-, és tècnicament impossible de convèncer-la que voti -que compri- un producte, un programa, etiquetat amb unes sigles que la immensa majoria de votants, de compradors no sap què vol dir -ni tan sols aproximadament.

No en digueu Ianquilàndia, només ”estats units”; ni Rússia, només ”unió de repúbliques”. Ni Àustria, sinó Osterreich -imperi de llevant-. Ni Anglaterra: ”reialme unit”. I a vendre.