El foc, la revolució

Ramon Barnils, núm. 842, 8-14 d’agost de 2000

Florida Plans (Colònia Manent, Berguedà, 1961) va perdre l’home a conseqüència del breument cèlebre incendi de l’estiu de 1998 al Solsonès i el Berguedà (Aguilar de Segarra, Cardona, Freixinet). De tot plegat en va escriure un llibre: Entre dos focs. Desgovern, polítics i grans incendis a la Catalunya central, que ha editat Pagès de Lleida. Dues mil pessetes. Deu ser un dels llibres més objectius que he llegit en la meva vida, perquè és escrit amb la calma, que imagino freda, glaçada, que diuen que hi ha al cor de les tempestes.

I és, sense cap mena de dubte, un dels millors llibres, si no el millor, per entendre en quin país vivim ara, qui hi mana, com ens mana; com vivim de veritat. Hi ha literatura freda i dades assassines. Hi ha amor infinit -in-fin-nit- a la terra i a la gent. Per als fills de puta -és el primer cop a la vida que escric aquesta expressió- no hi ha odi: la Plans en té prou amb descriure’ls i citar-los. El proper incendi hauria de ser el seu infern.