Diaris en “20 minuts”

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 843, 15-21 d’agost de 2000

L’any que va morir Ferrater (1972) un anglès llicenciat a Oxford, després de fer-me veure sobre el terreny, per observació directa, que el millor de Cambridge eren the Backs, el paisatge posterior, em va sorprendre dient-me que ja només llegia setmanaris: ”Els diaris duen massa coses, no m’hi entenc. Si és fiable, un setmanari t’informa més, és més curt”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ara veig que, de fet, només vaig entendre la meitat del que em deia, que pel temps que et prenen l’un i l’altre amb el setmanari t’informes més de pressa. Una trentena d’anys després potser començo a entendre’n l’altra meitat, és a dir, a entendre-ho: si la informació és fiable, amb poca n’hi ha prou; perquè si n’hi ha massa el que en realitat volen no és informar-te sinó precisament la contrària, que no vagis informat -l’excés de llum no hi fa veure, encega.

Diu que han sortit diaris de poca pàgina i text escrit. Si són de fiar, anirem informats, si no, anirem menys desinformats.