Diaris en “20 minuts”

Ramon Barnils, núm. 843, 15-21 d’agost de 2000

L’any que va morir Ferrater (1972) un anglès llicenciat a Oxford, després de fer-me veure sobre el terreny, per observació directa, que el millor de Cambridge eren the Backs, el paisatge posterior, em va sorprendre dient-me que ja només llegia setmanaris: ”Els diaris duen massa coses, no m’hi entenc. Si és fiable, un setmanari t’informa més, és més curt”.

Ara veig que, de fet, només vaig entendre la meitat del que em deia, que pel temps que et prenen l’un i l’altre amb el setmanari t’informes més de pressa. Una trentena d’anys després potser començo a entendre’n l’altra meitat, és a dir, a entendre-ho: si la informació és fiable, amb poca n’hi ha prou; perquè si n’hi ha massa el que en realitat volen no és informar-te sinó precisament la contrària, que no vagis informat -l’excés de llum no hi fa veure, encega.

Diu que han sortit diaris de poca pàgina i text escrit. Si són de fiar, anirem informats, si no, anirem menys desinformats.