acte_gprb_tv3_okCom garantir que els canals de TVC arribin a tots els catalanoparlants quan es faci el salt a la TDT? Quin paper han de jugar les emissores de la Generalitat de Catalunya en la vertebració de l’espai català de comunicació?

Per respondre aquesta preocupació, el Grup de Periodistes Ramon Barnils va organitzar una taula rodona el dijous 17 de setembre sota el títol: “Televisió nacional o televisions regionals? El paper de TV3 en la construcció de l’espai català de comunicació”.

El diagnòstic preocupa arreu dels Països Catalans: des del gener de 2007 que hi ha tres comarques valencianes que no poden aquest canal públic; a finals d’any a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord s’apagarà l’arribada de TV3; a les Illes Balears enlloc de veure tots els canals de TVC només en rebran un: TV3cat (un canal amb una graella adaptada a les restriccions legals de les emissions interancionals i en altres autonomies).

A la sala d’Òmnium Cultural que va acollir la taula rodona hi havia unes premisses bàsiques compartides: que una comunitat lingüística necesssita elements d’articulació, que actualment els mitjans de comunicació de masses juguen un paper central en aquesta cohesió i que, al nostre país, el paper de TV3 per a la identificació del parlant amb el conjunt de l’àmbit lingüístic ha estat central.

Com mantenir, doncs, aquesta cohesió de la comunitat lingüística? Les respostes ja eren diverses. D’una banda, el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, i el coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, compartien el convenciment que la solució és la plena legalització de les emissions de TVC (això significa de tots els canals d’aquesta emissora: TV3, k3, 33, 3/24 i 300) per a tota la comunitat lingüística.

És precisament perquè TVC arribi a tot el territori nacional que OCB i ACPV impulsen la campanya que acaba d’arrencar per tal que s’aprovi una llei estatal que ho garanteixi. La Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres” s’ha presentat aquest mes de setembre i durant sis mesos intentarà aconseguir mig milió de signatures per portar-les al Congrés espanyol dels diputats.

Les institucions: entre la voluntat i la possibilitat
A la taula també hi van participar dos representants institucionals: el secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó, i la directora general de Comunicació del Govern Balear, Gina Garcías. Tots dos van coincidir amb els representants de les entitats civils que els parlants que compartim la mateixa llengua hem de tenir mitjans de comunicació compartits, però van matisar el paper central que ha de tenir TV3 per aconseguir-ho.

En aquest sentit, per Gina Garcías, no es pot oblidar que “estem en un procés de canvi molt ràpid on les televisions generalistes tenen cada vegada menys pes”. És per això que va alertar que no es pot pensar que TV3 “és en exclusiva l’element articulador de l’espai de comunicació i cultura catalana”. Segons la representant del Govern Balear la solució és caminar cap a reforçar els intercanvis, la producció compartida de programes i la compra conjunta de productes culturals entre TV3 i IB3.

Carles Mundó va confirmar aquesta bona entesa entre el govern principatí i el govern balear, i va explicar que “és un camí que ja s’ha començat a caminar”. Va voler afegir, però, que la Generalitat de Catalunya manté el compromís “d’assegurar l’arribada de tots els canals a tots els territoris, ja sigui canviant la legislació o interprentant-la fins al límit”, però va afegir que no depèn només d’ells: “Al País Valencià no ens podem equivocar d’enemic, si el Govern valencià volgués que es veiés ja s’hauria resolt”.

Forçar la legalitat
Pels representants de l’OCB i ACPV, però, l’objectiu de mantenir la cohesió de la comunitat lingüística justifica que, si cal, es forci la legalitat. Conscients que no ho pot fer una institució pública, sí que van demanar als representants dels governs autonòmics major complicitat.

Toni Gisbert, adreçant-se a Mundó, va lamentar que el Govern principatí ha pecat massa de pensar que amb les institucions n’hi haurà prou.

Jaume Mateu va afegir que no es pot confiar només en la bona voluntat de l’actual Govern balear, ja que el retorn del PP podria suposar un retrocés de nou per a la llengua a IB3. És per això que Mateu reivindica la recepció íntegra de tots els canals de TVC a les illes, ja que és “l’única cadena pública en català que té garantida la continuïtat íntegra en la llengua del país”.

La Franja no vol quedar desconnectada
Tot i que el País Valencià i les Illes Balears, per volum de població, acostumen a protagonitzar els debats sobre TV3 més enllà del Principat, la Franja de Ponent es troba també amb una situació similar a la dels valencians, ja que amb el pas a la TDT deixarà de rebre TVC.

És per això que els organitzadors havien convidat a la primera fila una representant de la Junta directiva de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, Susanna Barquín. Aquesta entitat és la que s’està movent per evitar quedar-se desconnectats a nivell televisiu de la resta del país. Barquín va reivindicar que volen poder continuar veient tots els canals de la televisió catalana, i que encara no s’ha arribat a cap solució. Des de la taula, Carles Mundó va expressar “el compromís dels responsables de la Generalitat per fer possible aquesta demanda”.