Josep Gifreu parlant amb el president del GPRB, Joan Vila, després de la presentació de Media.cat. Foto: ACN“Per desgràcia hi ha escasses plataformes d’acció i d’anàlisi que projectin una mirada permanent al conjunt de l’espai del català”. És a partir d’aquesta reflexió que Josep Gifreu troba especialment oportú la creació de Media.cat, l’observatori crític dels mitjans que el Grup de Periodistes Ramon Barnils va presentar el passat dimarts 6 d’octubre.

El Catedràtic de Comunicació de la UPF va participar en la roda de premsa de presentació de Media.cat i del primer informe que ha elaborat l’observatori: “Marcs de referència als Telenotícies de TV3”. I el balanç que en va fer va ser molt positiu: “Crec que la professió periodística i el país es pot felicitar per aquesta iniciativa”.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils l’havia convidat perquè ja des dels anys 80 va formular la necessitat de vertebrar l’espai català de comunicació, i des d’aleshores ha treballat des del món acadèmic per reforçar-lo.

“Algú podria pensar: ‘Per què un observatori més?’ –va reflexionar Gifreu–, però la gràcia de Media.cat, allò que el fa diferent i necessari, és tenir el seu punt de vista preferent en treballar per la difusió i defensa d’un periodisme rigorós i d’un espai de comunicació propi”.

Per Gifreu, la posada en marxa de Media.cat i el primer informe presentat són especialment oportuns per dues qüestions: perquè suposen una invitació als professionals de la comunicació a repensar quin és el seu compromís amb el país i perquè recorden la centralitat que té TV3 en l’espai català de comunicació i, per tant, la importància de preservar i millorar la seva missió al servei de la reconstrucció del país.

Repensar el compromís dels professionals amb el país
“El camp d’observació de Media.cat són tots els mitjans de comunicació que operen als Països Catalans. Es tracta, doncs, d’una perspectiva agosarada i gairebé innovadora. Sobretot ho és per als joves, perquè per als més vells aquesta perspectiva era la típica del congrés de cultura catalana dels anys 70. I ara és innovadora perquè aquesta perspectiva pràcticament ha desaparegut del mapa dels actors principals de la comunicació, la cultura i la política que s’interessen per aquests temes”. És per això que Gifreu va explicar que considera que la iniciativa és un emplaçament als professionals del periodisme de tot l’espai català “a recuperar o a repensar quin és el seu compromís amb el país”.

TV3, al servei de la reconstrucció del país?
Televisió de Catalunya, creada el 1983 per la Generalitat, ha estat, per Gifreu, un element central en l’espai comunicatiu català, i per tant, dóna molta importància en el paper de TV3 per “preservar i millorar la seva missió al servei de la reconstrucció del país”.

A partir, doncs, d’aquesta missió que hauria de tenir TV3, el catedràtic va valorar durant la presentació que les conclusions de l’informe sobre els marcs de referència als Telenotícies és una eina molt oportuna per saber on som i on volem anar.

Gifreu es va voler aturar sobre algunes de les principals dades de l’estudi: “Una de les conclusions de l’informe mostra com els continguts dels principals informatius diaris (que podríem dir els únics nacionals, perquè no n’hi ha d’altres), resisteixen la tendència general a l’assimilació del marc de referència espanyol predominant arreu. Almenys en la proporció general (56% vs 19%). Ara bé, resulta preocupant i també significatiu la gran dependència del marc espanyol en dos àmbits: la política i l’economia”. Davant d’aquesta realitat, Gifreu va interpel·lar la sala: “La qüestió és si pot haver-hi una cultura política pròpia sense un sistema polític propi, autònom o independent; si el sistema polític català és un subsistema del sistema polític espanyol TV3 no pot superar aquest marc, crec, la resta és voluntarisme”.

Una altra dada que va voler subratllar va ser l’atenció que dedica TV3 als altres territoris del català, fet que interpreta com a “indicació de la condició estructural de TV3: que és un canal tercer en el conjunt dels canals espanyols, i per tant continua sent una televisió que és regional”. “Una altra cosa és si és regionalista, i en quin sentit”, va afegir.

El ‘prime-time’ que uneix catalans, valencians i balears
Finalment, Gifreu va voler fer una reflexió que pot resultar incòmode, però que va ser un bany de realime: “Allò que de fet ens uneix a catalans, valencians, balears… què és? Siguem realistes i responem la veritat: el prime-time de Tele5, Antena 3 i TVE, a més d’ara Cuatro i La Sexta, i ‘naturalment’ tot això en castellà. Aquesta és la realitat diària, quotidiana, perquè si la televisió té una incidència real en les vides i relacions de la població és sobretot a través del prime-time televisius”.

La gran qüestió, va concloure, és “com superar aquestes grans mancances estructurals a l’espai del català avui sobretot en televisió?”

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019