catalunya-marroc-2-jpgLa premsa del Principat de Catalunya viu d’esquenes a la realitat del rugbi -tant en les modalitats XIII com XV- un dels esports nacionals a la Catalunya Nord i que projecten la catalanitat tant a l’Estat francès com a Anglaterra. Tot i això el reconeixement de la selecció catalana de rugbi XIII -amb jugadors d’ambdós vessants del Pirineu- es percep com una “oportunitat” per donar a conèixer el conjunt de l’esport.

Aquest esport que es pot considerar “nacional” a la Catalunya Nord, al sud de l’Albera també té clubs de gran tradició com la Santboiana. Però a través de la premsa del sud no només és impossible de seguir-ne els resultats setmanalment -tant de les competicions organitzades per la federació espanyola com les de la francesa i anglesa-, sinó que hi ha un gran desconeixement de les diferències entre el rugbi XV i el XIII. Una modalitat, aquesta darrera, símbol de la identitat catalana i occitana que fins i tot el règim feixista de Vichy va prohibir.

Només les grans efemèrides
El rugbi nord-català apareix als mitjans del sud de manera puntual coincidint amb les grans efemèrides. L’any passat en rugbi XV l’USAP va aconseguir el Planxot, la lliga francesa, després de superar el Clarmont occità per 22 a 13. VilaWeb ho va “celebrar” com una pota més del magnífic triplet del Futbol Club Barcelona.

Una altra efemèride que va rebre l’atenció de la premsa del Principat va ser la presència dels Dragons Catalans a la final de la Challenge Cup. Una fita -era el primer club no anglès que arribava a la final- que va permetre escoltar els Segadors a l’estadi de Wembley davant de 80.000 espectadors. La retransmissió del Canal 33 va rebre crítiques per no incloure l’himne dels Dragons (i de Catalunya) tot i que TVC va aclarir que havia sonat fora del període de recepció del senyal internacional.

El mateix equip de rugbi XIII -que participa a les competicions angleses- va tornar a protagonitzar aquest octubre una nova fita en la seva curta història -la denominació de Dragons és de 2005- en arribar per primera vegada als playoffs i perdre a la semifinal contra el Leeds Rhinos per un digne 27 a 20. L’Avui només li va dedicar un breu previ a la miscel·lània “Més esports” però ni tant sols va fer referència al resultat. Un cas similar al del 9 Esportiu -el diari d’esports encartat a El Punt– que en va parlar en un breu de dues línies el 30 de setembre -tres dies abans del partit- i no va fer menció del resultat. Òbviament la notícia ha merescut una major atenció a l’edició digital de Perpinyà d‘El Punt.

Tot plegat contrasta amb l’atenció que li dediquen els mitjans francesos tant esportius com d’informació general. En aquest sentit tant les competicions estatals com les europees obren les edicions digitals i en paper. Al sud de l’Albera hores d’ara l’única possibilitat de veure rugbi a la televisió és mitjançant el canal de TDT de Televisió Espanyola Teledeporte que retransmet la Heineken Cup (equivalent a la Copa d’Europa) amb la presència de l’USAP.

El rugbi XIII: eina de construcció nacional i possibilitat de major atenció mediàtica

El rugbi més conegut, que té en la USAP el màxim representant català, és un esport que juguen equips formats per 15 jugadors. Tanmateix a finals del segle XIX els equips del nord d’Anglaterra -de tradició obrera- van escindir-se dels del sud, d’extracció més aristòcrata. Defensaven una professionalització de l’esport i van fundar una nova federació que en pocs anys va evolucionar cap a una modalitat amb 13 jugadors.

La introducció de l’esport a l’Estat francès als anys 30 per un català, Joan Galia, va suposar que esdevingués un símbol d’identitat catalana i occitana i ràpidament va guanyar terreny al rugbi XV. Superada la prohibició del règim feixista de Vichy, la Catalunya Nord ha continuat sent un dels feus del rugbi XIII o rugbi lliga que també és majoritari al nord d’Anglaterra així com a Austràlia i a Nova Zelanda.

L’agost de 2008 la Rugbly League European Federation va reconèixer l’Associació Catalana de Rugi Lliga com a membre observador. Hores d’ara formen part de l’organisme europeu 22 seleccions de les quals totes són estats excepte la catalana, Escòcia, Gal·les i Anglaterra. Una de les particularitats és que hi participen tant jugadors del nord com del sud de l’Albera. Sens dubte un element de construcció nacional i que permet enfortir vincles entre els dos territoris. En aquest sentit s’han disputat tant partits a Barcelona com a Perpinyà.

“A diferència d’altres esports el tema de jugar en una selecció és molt més obert” explica Arnau Miró, de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. “Només cal viure tres anys en un país o tenir algun avantpassat, i el fet d’haver jugat anteriorment en un altre combinat nacional no és problema” afegeix.

Miró considera que el reconeixement de la selecció de rugbi lliga és una “oportunitat” pel conjunt de l’esport. L’any passat es va organitzar el primer Campionat de Catalunya de Rugbi Lliga que es disputa a partir de l’abril, una vegada finalitzen les competicions de rugbi XV. “Els clubs i els seus espònsors perceben que han tingut una atenció mediàtica major amb les poques setmanes del campionat a tretze que no pas amb tota la temporada a quinze” explica Arnau Miró. Tot i això admet que més enllà del futbol i el bàsquet -i en especial del “fenomen Barça”- la presència de la resta d’esports als mitjans és molt minsa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019