El cas Pretòria ha generat molta polèmica entre els opinadorsEl cas Pretòria, amb l’empresonament del batlle socialista de Santa Coloma de Gramenet i dos exalts càrrecs del govern Pujol, ha generat una autèntica guerra de trinxeres per part d’alguns dels columnistes dels mitjans de comunicació. catalans. Així mateix, i en un ambient de crispació política i mediàtica que ha recordat el debat arran de l’acusació del 3% que va fer Pasqual Maragall contra els anteriors governs de CiU, ha aflorat la suposada existència “d’opinadors comprats”.

L’operació del jutge estrella Baltasar Garzón contra la corrupció urbanística i el blanqueig de diners ha desbordat el denominat oasi català. En l’àmbit mediàtic la saccejada s’ha traduït en plantejaments radicalitzats per part d’alguns dels opinadors i d’una doble denúncia de “compra” d’artículistes i d’amenaces als periodistes.

Els periodistes alineats amb la Fundació Catalunya Oberta -impulsada entre altres impulsada entre altres per qui va ser secretari general de Presidència amb Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, un dels engarjolats per Garzón– no han dubtat a defensar la innocència dels dos exalts càrrecs convergents imputats en el cas. Les dues principals línies argumentals de la FCO han estat assenyalar l’operació com un atac a Catalunya així com recordar les “garzonades”, és a dir, l’estratègia del jutge estrella consistent primer en detenir i després buscar proves. Tant en una editorial de la mateixa Fundació com en un article de Vicent Sanchís es posa com a exemple l’operació per desmantellar l’independentisme combatiu de l’any 1992. Una referència certament qüestionable tenint en compte que, aleshores, el govern convergent, així com la majoria dels partits parlamentaris i dels mitjans de comunicació catalans, van minimitzar les denúncies de tortura presentades pels independentistes detinguts.

A l’altra banda de la balança el digital Tribuna.cat –pròxim a Miquel Sellarès, enemic declarat de Prenafeta des de la seva expulsió de CDC fa més de dues dècades- va publicar un primer article el passat 28 d’octubre contra l’entorn mediàtic de l’impulsor de la Fundació Catalunya Oberta (“La coral mediàtica de Prenafeta”). En el text, signat pel col·lectiu Joan Creixells s’assenyala que l’empresonat “va anar teixint complicitats amb una sèrie de periodistes i intel·lectuals” primer per donar suport a Jordi Pujol i posteriorment per “satisfer els seus propis interessos”.

Segons el col·lectiu, el destacat militant de CDC es va “assegurar el silenci còmplice de mitjans i comentaris” a base de convidar-los a “ovípars tiberis”. Tot i descartar fer una “llista de prenafetistes” només apuntava el cas de l’actual director de La Vanguardia, José Antich, i la publicació d’El Virrei –llibre, la inspiració del qual l’article atribueix a Prenafeta-.

Aquesta línia la va seguir un altre digital, directe.cat, propietat de l’exdiputat republicà Joan Puig, que va utilitzar el mateix argumentari a “Periodistes a sou de Prenafeta?” L’endemà hi tornaven amb “Ensabonant Prenafeta”, una anotació en la qual es posaven noms i cognoms als suposats “periodistes a sou” els quals qualificava de “primeres espases de la intel·lectualitat convergent arrenglerades en la defensa del seu principal mecenes”. No desaprofitaven l’ocasió per titllar a El Singular Digital de “digital convergent” a propòsit de l’article del seu exdirector, Jordi Cabré, amb un elogi ben explícit (“Lluís Prenafeta”).

El posicionament del directe.cat va rebre una duríssima resposta per part d’Enric Vila que els hi va reclamar que no pengessin mai més cap article seu (fins ara ho havien fet gratuïtament). “Estic disposat a patir una hemorroide per culpa d’un jutge espanyol (en referència a Garzón), però no estic disposat a patir-la per cap polític ni cap periodista català” escriu assenyalant l’article del digital. “Com se sol fer amb la gasòfia, el diari l’ha publicat sense signar (…); no penso comentar l’article: els fills de puta es retraten tots solets” afegeix.

Des d’una perspectiva absolutament diferent va analitzar el procés de Garzón el director del setmanari El Triangle, Jaume Reixach conegut pel seu furibund antipujolisme. A “La caiguda de Pujolàndia” Reixach va més enllà dels argumentaris del PSC i titlla a Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma -que ha dimitit del seu càrrec des de la presó-, com un “frikie desconnectat de la cúpula de Nicaragua i caigut en desgràcia des de fa molt de temps”. Mentre considera “limitats” els danys de l’operació Pretòria per al PSC entén que suposa enterrar definitivament el “particular univers de política i negocis creat per Jordi Pujol des de 1959”. Així mateix sorprèn en assenyalar Joan Laporta com un possible damnificat.

Puigcercós denuncia la “compra d’articulistes”
La guerra mediàtica va entrar a l’arena política amb unes declaracions del president d’ERC, Joan Puigcercós a Catalunya Ràdio: “nosaltres no financem opinadors perquè parlin bé de nosaltres” va afirmar el president republicà. Una frase més per la llista d’acusacions de “putrefacció a l’oasi”, com el 3% de Pasqual Maragall en motiu del cas Carmel o l’amenaça de “tirar de la manta” (sic) de Jordi Pujol feta el dia abans de les darreres detencions ordenades per Garzón a Catalunya. Per la seva banda el periodista Jordi Cabré va respondre Puigcercós a El Punt recordant exemples de “pressions” que ell hauria rebut per part de persones vinculades al partit republicà.

Un Comentari