Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

lleiaudioUn acte convocat pel Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) ha demostrat el rebuig al projecte de llei, tal com l’ha redactat el govern espanyol, per part de representants del CAC i la CCMA entre altres actors del sector.

Tots els representants dels diversos agents públics i privats del sector audiovisual català han coincidit aquest dimarts a criticar el redactat actual de la Llei general de comunicació audiovisual espanyola, en tràmit al Congrés, tant perquè envaeix o ignora competències ja legislades pel Parlament de Catalunya com perquè respon als interessos dels grans grups mediàtics d’àmbit estatal. Ho han fet durant un dinar-col·loqui convocat pel CPAC a Barcelona i en el qual han participat Francesc Bellmunt, membre del consell d’administració de RTVE; Eva Pujades, professora de la UPF; Ramon Colom, productor; Santiago Ramentol, conseller del CAC; Albert Sáez, president de la CMMA; i Daniel Condeminas, degà del Col·legi convocant de l’acte.

Condeminas ha arribat a qualificar aquesta llei d’autèntica “Loapa audiovisual” i ha demanat als diputats catalans al Congrés que facin el possible per esmenar-la en els tràmit parlamentari. Segons el degà del CPAC, el redactat actual del projecte del llei reforça la part del sector audiovisual que gravita a Madrid i perjudica greument el sector afincat a Catalunya, que suposa un terç del total de l’Estat. Condeminas també ha opinat que el text “redueix al mínim les responsabilitats socials dels mitjans privats” i “envaeix competències ja exercides pel Parlament i la Generalitat”.

De la seva banda, Albert Sáez (CCMA) creu que el contingut de la llei no respón a les preocupacions que té la ciutadania sobre els mitjans audiovisuals i que, a més, és assimètrica entre els mitjans públics i els privats pel que fa a les responsabilitats socials i fins i tot en els continguts, ja que és més restrictiva per als públics, als quals especifica quins continguts no poden emetre. En aquest sentit, Sáez ha dit que per determinats aspectes, la llei sembla considerar els mitjans públics “com una mena de reserva índia en vies d’extinció”, per exemple, en el dret d’accès a nous canals per arribar als telespectadors, com ara la TV en aparells mòbils.

Santiago Ramentol (CAC) opina que la llei “sembla redactada des del sector privat” i “xoca frontalment amb la llei catalana” perquè parteix d’una filosofia completament diferent, molt més centrada en la dimensió comercial que en la social dels mitjans. Pel que fa al nou Consell Espanyol de Mitjans Audiovisuals, equivalent del CAC en l’àmbit estatal, Ramentol ha dit que és un organisme “de baixa intensitat”, però que la llei li dóna competències per coordinar i assessorar els consells d’àmbits autonòmics i això ho considera “perillòs”. “Auguro greus problemes amb aquesta llei si s’aprova així”, ha conclòs el conseller del CAC.

Els altres tres ponents també han estat crítics amb el projecte legislatiu del govern Zapatero. Ramon Colom (productor) ha dit que les tres associacions de productores catalanes (federades a PROA) tenen una resposta conjunta i que la llei fomenta el “cinema ric” pagat per les televisions, però ofega els mitjans i petits productors. Eva Pujades (professora de la UPF) creu que la llei espanyola és una mala còpia de la francesa i destil·la la mateixa filosofia, “desestabilitzar el sector públic per afavorir el privat”. I finalment, Francesc Bellmunt (RTVE) ha afegit que, amb la llei, l’ens públic estatal perdrà competitivitat i que el text legal no respecta el multilingüisme real de la societat.