cruyffEl nomenament de Johann Cruyff com a seleccionador català de futbol no ha passat gens desapercebut. La principal controvèrsia és que malgrat dur més de trenta anys al nostre país no parli ni una paraula en català. Més enllà de la polèmica, costa d’entendre que una reportera de TV3 se li adrecés en castellà a la presentació ja que l’holandès comprèn perfectament la nostra llengua.

Si hi ha una posició d’acord respecte el nomenament de Johan Cruyff com a seleccionador nacional de futbol és l’impacte mediàtic que ha generat la decisió. Un dels elements més destacats de les cròniques de l’acte de presentació era el fet que hi fossin presents uns 150 periodistes molts dels quals de mitjans internacionals.

El digital Crònica.cat va recollir part de les reaccions fora de les nostres fronteres. La noticia va aparèixer als telenotícies de la BBC anglesa o la CNN nord-americana. També als diaris tant d’informació general com esportius amb un tractament del fet nacional diferenciat. L’Équipe parlava de “l’equip de la regió de Catalunya”; The Guardian es referia a “selecció autonòmica” mentre que Il Corriere dello Sport tenia molt clar el caràcter nacional català: “Cruyff torna in panchina, allenerà la nazionale della Catalogna”. La rellevància de la notícia cal buscar-la en el fet que des del cessament de Cruyff com a entrenador del Futbol Club Barcelona, tretze anys ençà, l’holandès no havia tornat a les banquetes.

El català al centre dels debats
Un dels principals elements de controvèrsia ha estat el fet que Johan Cruyff pràcticament no hagi parlat mai en català. Segurament el “discurs” més llarg va ser el de l’anunci antitabac que va gravar després de patir un atac de cor. D’opinions ni ha hagut per tot els gustos però segurament les reticències inicials s’han vist superades per la constatació de la projecció internacional que suposarà no només per la selecció sinó també pel conjunt de Catalunya.

Malgrat que Cruyff no hagi fet mai cap esforç per parlar el català -tot i fer-ho de manera macarrònica amb altres idiomes com l’espanyol- no vol dir que tingui cap problema per entendre’l. Tot i així la reportera de TV3 Laia Ferrer en el programa Esport Club li va fer totes les preguntes -tant en la roda de premsa general com en declaracions en exclusiva- en castellà.

Sembla que la periodista de la televisió pública no es va donar per al·ludida per les paraules autocrítiques del president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals. “La majoria de nosaltres, quan el senyor Cruyff va arribar al nostre país, el vam rebre en llengua castellana” va afirmar Casals. Si és evident que la televisió nacional de Catalunya ha d’utilitzar sempre el català en les rodes de premsa -a excepció quan aquest fet pugui impedir la comprensió de la pregunta- ho és més per una persona que no només entén el català sinó que porta més de trenta anys entre nosaltres.

Un diari internacional que ha aprofitat la polèmica de la llengua per carregar contra l’independentisme català és el Times (Johan Cruyff, new coach of Catalan football team, refuses to speak Catalan). El corresponal del rotatiu anglès considera que el fet que el nou seleccionador no es faci seva la “llengua regional” és un “entrebanc enutjós” per als nacionalistes catalans. Per Graham Keeley, redactor de la crònica, Catalunya és “una zona feroçment nacionalista del país que es veu ell mateix com una nació, que promou internacionalment la seva llengua i que té ambaixades arreu del món”.