Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Presentació de l'informe sobre el Pla Bolonya a la UBMedia.cat ha presentat el segon informe aquest dimarts 24 de novembre. L’emplaçament escollit no era en va: l’edifici del rectorat de la UB, on fa prop d’un any un grup d’estudiants van protagonitzar una tancada contra el Pla Bolonya. I és que precisament l’informe analitza el tractament que van fer del procés de Bolonya i les mobilitzacions estudiantils des de desembre de 2008 a febrer de 2009 els cinc diaris que més es venen a Barcelona.

L’autora de l’informe és la periodista Gemma Garcia.

A la sala hi havia representants estudiantils i un periodista d’un dels mitjans analitzats, Ricard Palou, d’El Punt. Els organitzadors els havien convidat perquè un dels objectius que va motivar l’informe és, un cop fet l’anàlisi, poder donar eines a la professió per superar mancances detectades.

L’informe “El Pla de Bolonya i les mobilitzacions estudiantils a la premsa de Barcelona” analitza la cobertura sobre el Pla Bolonya que van fer El Periódico, La Vanguardia, l’edició catalana d’El País, l’Avui i l’edició barcelonina d’El Punt des de l’1 de desembre fins al 28 de febrer. Gemma Garcia ha explicat que el període escollit coincideix amb la intensificació de les mobilitzacions estudiantils (especialment de les ocupacions de facultats), però acaba poc abans del desallotjament del Rectorat de la UB i les càrregues policials contra les manifestacions estudiantils. La delimitació del període és volguda, ja que la intenció era analitzar la cobertura que feien els mitjans sobre el debat al voltant del pla, i no pas sobre el tractament de la polèmica generada pel desallotjament i les càrregues, ja que requeriria un estudi especific.

El president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Joan Vila, ha presentat l’acte i s’ha mostrat satisfet perquè un mes després de la presentació d’aquest observatori que el grup ha impulsat, ja presentin un segon informe.

Poca informació en profunditat i desequilibri de les fonts

De les conclusions de l’informe, Gemma Garcia ha destacat a la presentació que els mitjans no van informar amb prou profunditat sobre el pla i que no van tractar de la mateixa manera els que hi estaven a favor que els que hi estaven en contra, en perjudici dels segons. L’anàlisi quantitatiu mostra aquest desequilibri: de les 115 peces analitzades, el 45% es basen únicament en fonts favorables, contra el 21% que es basen únicament en veus crítiques. Però l’autora ha afegit que el greuge també es produeix en l’anàlisi qualitatiu, perquè “que se citin fonts crítiques no significa que es faci d’una manera no pejorativa”, sinó que en molts dels casos analitzats quan es parla dels estudiants es fa a través d’adjectius pejoratius i judicis de valor.

El desequilibri encara és major en fixar-se en les entrevistes fetes: totes 7 van ser a persones que donaven suport al pla. També en el cas dels articles d’opinió ha ha un enorme desequilibri: dels 22 articles, només 5 eren crítics amb Bolonya.

A més, per Media.cat és preocupant que només una peça de totes les analitzades informés en profunditat sobre el pla. Per Gemma Garcia, “les mancances que alguns denunciaven que hi havia per la poca informació que havien facilitat les autoritats acadèmiques sobre els canvis que comportaria el pla, s’han fet extensibles al tractament que els diaris han fet de Bolonya”.

Rigorositat

“Un informe rigorós en la metodologia emprada i accessible per a qualsevol persona que no hagi participat en la investigació”. Aquestes són dues de les virtuts que té l’informe, segona Cristina Pulido, professora de Comunicació de la UB i convidada a la presentació per valorar, de manera externa, l’informe. Pulido és investigadora del CREA (Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats) i ha participat en diversos treballs de recerca sobre comunicació.

Pulido ha volgut anar més enllà i ha destacat que “la societat ens està demanant que els mitjans de comunicació ajudin a una major democratització, i per això els periodistes han de tenir un esperit crític”. És precisament per això que aquesta investigadora dóna valor a la tasca feta amb aquest estudi en concret i la creació de Media.cat en general. Així que valora especialment que l’informe presenti unes conclusions clares, ja que entén que han d’ajudar la professió a incorporar encara més la rigorositat com un element central.

>> Per poder llegir l’informe: “El Pla de Bolonya i les mobilitzacions estudiantils a la premsa de Barcelona”