Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Debat sobre la cobertura del Pla de Bolonya i les mobilitzacions estudiantilsEstudiants i periodistes convidats a la presentació de l’informe de Media.cat sobre el tractament del Pla Bolonya han coincidit a celebrar que s’hagi elaborat l’informe.

Per als estudiants, confirma la impressió que tenien que hi havia un desequilibri en el tractament dels diversos actors posicionats sobre el pla Bolonya; per al periodista que ha participat al debat, ha estat una oportunitat per analitzar la feina que els periodistes van fer fa prop d’un any, tot i que justifica el desequilibri que detecta l’informe perquè “de vegades és complicat parlar amb el moviment estudiantil”.

El debat s’ha fet en el marc de la presentació de l’informe “El Pla de Bolonya i les mobilitzacions estudiantils a la premsa de Barcelona”, elaborat per la periodista Gemma Garcia i que analitza la cobertura que van fer del Pla des de desembre de 2008 a febrer de 2009 els cinc diaris més venuts a Barcelona. L’estudi s’ha presentat a la Facultat de Matemàtiques de la UB aquest dimarts 24 de novembre al migdia.

Al debat hi havia convidats estudiants representantius de diversos sindicats o moviments que s’han posicionat en contra del Pla de Bolonya: Anna Oliva, del SEPC; Aleix Porta, de l’AEP, i Pere Duran, que forma part del col·lectiu 58i+, que són els estudiants imputats en el desallotjament del rectorat de la UB el mes de març.

Per la part dels periodistes, hi estaven convidats els periodistes de tots els mitjans analitzats a l’informe, però la majoria s’ha excusat perquè tenien altres compromisos. Només hi ha assistit Ricard Palou, cap de la secció Països Catalans d’El Punt.

Reproduïm alguns de les parts més interessants del debat que s’ha generat a l’entorn de les conclusions de l’informe de Media.cat:

Aleix Porta, AEP: “L’informe mostra la incomprensió entre el món jove i el món adult”

Aleix Porta“Al moviment estudiantil li manquen líders visibles perquè és de base assembleària i això de vegades provoca que els periodistes entrevistin al primer estudiant que trobin”.

“Hauria estat interessant que l’informe també hagués analitzat les fotografies, ja que en algunes notícies no calia ni llegir el text perquè la fotografia directament desautoritzava els estudiants”.

“L’informe mostra la incomprensió i la manca d’enteniment entre el món jove i el món adult”.

Pere Duran, del col·lectiu 58i+: “En les ocupacions de les facultats, els mitjans han analitzat l’estètica, no l’ètica”

Pere Duran“Els estudiants, des del primer moment de les mobilitzacions, hem estat molt conscients de la rellevància del paper que juguen els mitjans de comunicació en l’aplicació del Pla de Bolonya i que el procés significaria una lluita per l’opinió pública. Així que des del principi vam considerar prioritari portar la nostra veu en primera persona a l’opinió pública”.

“No ens vam voler quedar dins de les universitats, sinó que vam voler portar el debat a fora amb l’objectiu de generar un debat públic sobre el Pla. Hem de reconèixer que no ho vam aconseguir; sí que se’n va parlar, però no es va fer un debat sobre el pla. Tot i això, i malgrat que els mitjans han volgut mostrar que les mobilitzacions no serveixen per res, nosaltres n’hem sortit reforçats perquè hem après molt per resistir els propers atacs”.

“Llastima que els mitjans de comunicació no estiguin fent seguiment del pla a dia d’avui, perquè s’adonarien que teníem raó en moltes coses que criticàvem, en les conseqüències que alertàvem que tindria el pla. Per exemple, a la meva facultat, que és la de Geografia i Història de la UB, les taxes han augmentat un 30%”.

“No només hem de criticar els mitjans de comunicació de masses pel tractament que fan, sinó que hem de construir mitjans propis per garantir que la nostra veu arribarà en primera persona a la població”.

“En el cas de les ocupacions de facultat, els mitjans han tendit moltes vegades a analitzar l’estètica, i no l’ètica”.

Anna Oliva, del SEPC: “Qui no estigui afectat per Bolonya, no en pot entendre les conseqüències perquè els mitjans no n’han informat”

Anna Oliva“Les persones que no tenen ningú a prop que estigui afectat pels canvis que comporta Bolonya no poden entendre les conseqüències del Pla per la manca d’aprofundiment en les informacions de la premsa, tal com ha detectat l’informe”.

“No només hi havia estudiants contra Bolonya, sinó també part del professorat, i els mitjans no els han donat veu”.

“Fa anys que els estudiants ens mobilitzem contra el Pla de Bolonya, i sempre ha estat molt complicat que els mitjans parlin de les nostres raons”.

“Els mitjans de comunicació de masses tenen una relació estreta amb el poder econòmic que determina l’enfocament de les notícies”.

Ricard Palou, cap de Països Catalans d’El Punt: “Cal algú que fiscalitzi els periodistes”

Ricard Palou“Com a periodistes, alguns creiem que la nostra tasca és fiscalitzar el poder, però cal algú que ens fiscalitzi a nosaltres. Per tant, celebro la creació de Media.cat i l’oportunitat que ens ofereix aquest informe per analitzar la feina que vam fer amb la cobertura de Bolonya el curs passat”.

“És difícil parlar amb els moviments estudiantils en un context de mobilitzacions, perquè com que són un moviment assembleari canvien sovint de portaveu i per tant és complicat fer el seguiment”.

“No s’ha d’oblidar que hi havia estudiants que estaven a favor del pla i que volien anar a classe”.