llei_llenguesLa denominada Llei de llengües d’Aragó es troba en tràmit parlamentari, un text que hauria de regular -sense oficialitzar- tant el català com l’aragonès. El text legal es veu amb molt escepticisme des de les entitats en defensa del català de la Franja ja que consideren que si tira endavant el text serà de mínims. A nivell mediàtic el seu missatge no aconsegueix ressò ni en els mitjans de Saragossa ni de Lleida i encara menys a Barcelona.

“Els mitjans de Saragossa donen veu a postures secessionistes totalment acientífiques i en prou feines expliquen que hi ha col·lectius a la Franja que defensen el català” explica amb certa resignació Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de la Franja. “Tenim clar que si no surt a la premsa no existeixes i ja no comptem en aparèixer a Saragossa però que passi a l’altra banda no t’ho esperes” afegeix.

En aquest sentit Canales lamenta que els mitjans lleidatans, el Segre i La Mañana, actuïn amb un excés de “cura” per no “incomodar” la comunitat d’Aragó. “Prefereixen no generar la sensació que s’immisceixen en qüestions fora de les seves ‘fronteres administraves’ oblidant que Lleida actua com a ‘capital real’ de les nostres comarques” explica la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga. Dels diaris de Barcelona “se n’obliden directament” ja que tenen clar que si reflecteixen poc la realitat lleidatana menys ho faran en el cas de la Franja.

Consens amb els secessionistes?

La reforma de l’Estatut aragonès aprovada l’any 2007 va obviar l’oficialització del català i l’aragonès i només va obrir la possibilitat de “regular-les” en el marc d’una Llei de llengües. Finalment la proposició de llei -que ha presentat el grup parlamentari socialista i no pas el Govern aragonès- ha entrat a les Corts i després de finalitzar el termini per presentar-hi esmenes està pendent del debat parlamentari.

La proposta només contempla regular el català i l’aragonès als territoris on es parlen i segons Canales no garanteix els drets dels parlants. Tampoc queda gens clar un aspecte que considera “inqüestionable”: que l’IEC sigui l’acadèmia de referència. Si la proposta ja és d’inici “descafeïnada” el PSOE pretén buscar el consens amb el Partit Popular i el PAR, soci de govern dels socialistes, que defensa tesis secessionistes. La portaveu del PAR, María Herrero, rebutja la denominació català i proposa que se l’anomeni “aragonès oriental” (una altra opció és que ni català ni aragonès tinguin un nom explícit en la Llei). Segons la portaveu dels regionalistes hauria de ser una Acadèmia de les Llengües Aragoneses la que servís d’autoritat per “les llengües i modalitats d’Aragó”.

Des de la Franja un grup de cinc entitats (Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells Locals de la Franja i el Casal Jaume I de Fraga) van presentar esmenes a la llei mitjançant Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA) partits favorables a l’oficialització del català i l’aragonès. També ho ha fet el partit Convergència Democràtica de la Franja a través de la CHA. Altres entitats com la Institució Catalana de la Franja de Ponent també han denunciat l’intent de “separar” el català.

A menys de 40 dies de quedar-se sense TV3
El tràmit de la Llei de llengües coincideix amb el compte enrere que pot deixar la Franja sense TV3. Segons Marta Canales a menys de 40 dies de l’apagada analògica no tenen cap notícia si les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern aragonès han avançat. “El que tenim clar és que no s’està dotant la infraestructura necessària per tal que l’1 de gener tinguem emissions digitals” afirma la responsable del Casal Jaume I de Fraga.

A més, la proposta per finançar els costos que va fer Saragossa no sembla destinada a aconseguir un acord: un terç per la Generalitat, un terç per la Corporació de Mitjans Audiovisuals i l’altre terç pels ajuntaments franjolins.

“A la gent li costa imaginar-se que d’aquí a poc més de trenta dies es pugui quedar sense TV3” explica. De fet tampoc assumeixen el possible pas de l’actual situació -TV3 i Canal 33 analògics- a la versió internacional del canal públic del Principat tal i com ha passat a les Illes. “És que no hi ha cap diferència entre viure a la Franja o a Austràlia?” s’exclama.

2 Comentaris