Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La setmana passada les 12 principals capçaleres de paper van fer un gest insòlit i històric: compartir una mateixa editorial titulada “La dignitat de Catalunya” en defensa de l’Estatut. Bona part dels partits polítics, altres mitjans de comunicació i organitzacions de la denominada “societat civil” van tancar files amb la premsa de paper. Tot i això la unitat no es va traslladar de manera tan clara a la xarxa.

Vilaweb, un dels mitjans de referència a l’internet catalana, es va desmarcar de la posició comuna de la premsa de paper. En l’editorial “Massa tard” el director, Vicent Partal, valorava la “mostra d’unitat” però ho considerava “dos passos enrere” dels “vells diaris de paper”. I intentava trencar la idea defensada pels polítics que veien un paral·lelisme entre les dotze capçaleres i el pensament de la societat catalana: “Si els diaris volen representar el conjunt del país des de la diversitat, crec que no ho han aconseguit. Simplement, perquè ja som molts els qui no tenim interès a defensar aquell estatut, ni creiem que l’autonomia siga la solució, ni estem disposats a confondre la defensa de la dignitat amb la defensa d’aquell text.”

Un altre mitjà que va editorialitzar en contra de la idea defensada per les 12 capçaleres de paper va ser el directe!cat amb “Estatut, no gràcies!”. També coincidien amb la idea que el pronunciament “arribava tard”  i que defensar el text ara és fins i tot “contraproduent”. L’alternativa que proposava el digital és una editorial conjunta del conjunt de la premsa en favor de les consultes independentistes del 13 de desembre.

A mig camí se situava el Grup Nació Digital que, malgrat adherir-se el text ja que “reclama respecte a una llei que va ser referendada pel poble català”, feia constar que “la línia editorial en cap cas passava per donar suport a l’autonomisme -una opció política exhaurida- sinó per la necessitat d’avançar cap al dret a decidir per tal d’aconseguir la independència”.

En canvi altres mitjans digitals catalans com Crònica.cat i Tribuna.cat es van adherir sense matisos a l’editorial. El segon ho considerava un pas cap a la “solidaritat catalana”, en referència a la unitat d’acció dels partits polítics catalans a les eleccions espanyoles de 1907. Respecte la representativitat dels tres diaris més o menys díscols amb l’editorial de la premsa de paper cal recordar que, segons dades d’OJD, sumen una audiència conjunta de pràcticament 500.000 usuaris únics (octubre de 2009).

“No crec que representin el conjunt de la societat catalana”

El director de Vilaweb, Vicent Partal, ha explicat a Mèdia.cat que no creu que les dotze capçaleres “representin el conjunt de la societat catalana”. “Per exemple, tot el gruix de gent que es mobilitza pel 13-D no es reflecteix en l’actual premsa de paper”, assenyala el periodista.

Segons Partal, l’editorial el van redactar La Vanguardia i El Periódico i a partir d’aquí “els altres deu s’hi van sumar”. “Que ho facin aquests dos mitjans té la seva lògica, però moltes de les adhesions no les entenc”, afirma el director de Vilaweb. “Segurament si hagués estat més genèrica i no hagués aprofundit tant en la defensa d’un estatut retallat, parlar dels millors anys d’Espanya… potser l’haguéssim pogut signar altres diaris”, admet.

Però per Partal la situació va més enllà de l’editorial: “Els vells diaris de paper representen un model molt determinat i en canvi hi ha noves formes que s’expressen molt millor a la xarxa”. Tanmateix considera que en aquesta ocasió “ho han fet bé” per aconseguir reivindicar-se “com a elements centrals del debat”. Amb l’actual context de crisi del sector caldrà veure si ho poden continuar sent a mig termini.

3 Comentaris