Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

frecheUn fill d’un pres de la Segona Guerra Mundial i regidor de Vilafranca de Conflent ha denunciat el president del Consell Regional del Llanguedoc-Rosselló, Georges Frêche, per una presumpte frase en la que va denigrar els 2 milions de francesos que van acabar als camps de concentració nazis. La denúncia, per “apologia de crims guerra” ha tingut ressò zero al sud dels Pirineus. Un fet que contrasta amb altres afirmacions que, procedents del centre de la Península, han esdevingut part de l’imaginari dels mitjans i de la societat catalana.

La frase que ha motivat la denúncia a Frêche -l’homòleg de José Montilla, Francisco Camps i Francesc Antich- és, segons va recollir l’Indépendant: “Les Allemands ont fait deux millions de prisonniers partis en villégiature s’occuper des gretchens, pendant que leurs maris étaient en peine sur le front russe” (“Els alemanys van fer dos milions de presoners que van marxar d’estiueig a cuidar les dones grasses dels marits que eren al front rus”). La frase l’hauria pronunciat Frêche en la inauguració d’una placa commemorativa a Vilafranca de Conflent en motiu de la declaració de les fortaleses de Vauban com a patrimoni de la humanitat.

És molt significatiu que, en un context de recuperació de la memòria històrica, la principal autoritat regional de la Catalunya Nord (i de part d’Occitània) l’acusin de fer unes declaracions absolutament denigrants contra els seus compatriotes capturats pels nazis i no hi hagi ni un sol mitjà del vessant sud dels Pirineus que se n’hagi fet ressò. A la Catalunya Nord n’ha parlat abastament l’edició local de VilaWeb així com La-clau.net.

A més, la darrera “relliscada” verbal de Frêche arriba en plena precampanya de les eleccions regionals, un fet que en pot multiplicar la importància informativa. De fet el dirigent del Partit Socialista (PS) ja havia tingut problemes amb la justícia en considerar “subhomes” els harkis -els algerians que van lluitar amb l’Estat francès a la guerra del país magrebí-, o sentir-se “avergonyit” perquè nou dels onze jugadors de la selecció blue de futbol eren de raça negra. Aquest fet li va suposar una expulsió temporal del PS. També els catalans han patit els excessos verbals del polític: “Els catalans me fan cagar, els tusto perquè m’emmerden, però d’aquí a dos anys els estimaré, hi tornaré i els diré: ‘Déu meu, em vaig equivocar, disculpeu-me’. (…) Feu un petit institut, una merda per propagar el català entre quatre ximples; tothom és content, és clar, parlen català i així ningú els entén a tres quilòmetres de casa seva.”

Més enllà de l’historial verborreic del personatge, el silenci dels mitjans del sud mostra que el Pirineu esdevé una autèntica frontera mediàtica. Una frase com aquesta per part d’un polític de Madrid -de qualsevol color i en referència als presoners de la Guerra Civil- hagués generat centenars d’articles i hagués ocupat totes les tertúlies. De fet, frases molt anecdòtiques pronunciades des del centre de la Península (i que en cap cas tenen la gravetat de la suposadament pronunciada per Frêche), han format part durant temps de l’imaginari col·lectiu de ciutadans i mitjans: des del “coñazo de desfile” de Mariano Rajoy al “Viva Honduras!” de Federico Trillo per posar tant sols dos exemples a l’atzar.