Diversos sectors de la Franja estan molt disconformes amb la Llei de llengües aprovada per les Corts aragonesesEl rotatiu del Grup Godó va publicar el passat 4 de gener un article titular “La ley de Lenguas de Aragón satisface en la Franja”. L’orientació de la peça sorprenia tenint en compte que les associacions que treballen en la promoció i defensa del català a aquestes comarques consideren el text molt descafeïnat i que no suposa cap avanç significatiu.

El passat 30 de desembre es va publicar al Butlletí Oficial d’Aragó la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, més coneguda com la Llei de llengües. La Vanguardia se’n va fer ressò –un fet a destacar tenint en compte el nul ressò de l’actualitat d’aquestes comarques a la premsa de Barcelona– amb un article a tres columnes a la pàgina 12 de la secció política. El titular era ben clar: “La ley de Lenguas de Aragón satisface en la Franja” i l’orientació de l’article es reafirmava en el segon paràgraf: “El reconocimento (…) ha provocado, pese a sus limitaciones, reacciones de alegría y satisfacción entre los sectores culturals y municipales que trabajan por el mantenimiento y desarrollo de sus lenguas autóctonas”.

La versió publicada del text -l’original tenia més punts de vista- dóna veu als alcaldes del Campell i de Beseit que es mostren favorables al text tot i reconèixer que hagués pogut ser més ambiciosa. En canvi no es recullen -tot i que se les qualifica de “satisfetes- les opinions de les diverses entitats que des de fa dècades treballen per dignificar la llengua a la Franja. Francesc Ricart, membre del Casal Jaume I de Fraga, no comparteix el diagnòstic de l’article i fins i tot considera el text legal un pas enrere ja que “ressuscita” el concepte de “modalitats lingüístiques”. “Després de trenta anys una de les poques passes endavant era haver pogut deixar clar que a la Franja es parla català” explica.

I és que cal recordar que la Llei de llengües en cap cas estableix la cooficialitat del català i de l’aragonès. Un element, que tal i com assenyala Susanna Barquín, membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, és fruit de la “paret” que suposa l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. “Teníem l’esperança que la seva reforma inclogués la cooficialitat però es va primar el consens i el redactat es va rebaixar fins al punt d’afirmar que es protegirien les modalitats lingüístiques pròpies i se’n faria una llei” explica.

Francesc Ricart detecta entre els ajuntaments -especialment els socialistes- “més alleujament que satisfacció”. “Per una banda els dóna tranquil·litat per mantenir algunes accions de política lingüística que ja duien a terme i per l’altra els permet dir que ja han complert” assenyala. Per la seva banda Barquín explica que l’article de La Vanguardia recull precisament les veus de batlles compromesos amb la llengua. “Per qui té ganes de treballar un marc legislatiu que recull voluntarietats és una bona crossa… però en ser voluntària la seva aplicació serà molt diferent segons el color de l’ajuntament” conclou.

Els punts febles de la llei
Més enllà de la manca d’oficialitat -un fet que condiciona el conjunt dels preceptes de la llei- els principals punts febles del text segons Francesc Ricart i Susanna Barquón se situen en els àmbits de l’educació, de l’administració i de l’autoritat lingüística.

Per Ricart que el català entri al currículum és totalment insuficient. “Calen objectius a assolir com passa amb les normatives del Principat i el País Valencià”. “A més en cap cas s’esmenta la qüestió de l’ensenyament vehicular” afegeix. “L’administració haurà d’acceptar els escrits en català i aragonès però els respondrà en castellà” es lamenta Barquín. A més, no es reconeix l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat lingüística sinó que un consell de nova creació haurà de determinar-la.

Per l’expresidenta de l’Iniciativa Cultural de la Franja el futur continua passar per treballar per l’oficialitat. “És l’única via de dignificació d’una llengua” rebla.

Incertesa amb TV3
Mentrestant continua la incertesa de la situació de TV3 a partir de l’apagada analògica que a Fraga es produirà aquest dimarts. El consistori fragatí ha anunciat que la senyal analògica de la televisió pública del Principat es continuarà rebent gràcies al repetidor d’Alpicat (el Segrià). Aquesta situació s’allargarà mentre continuïn les negociacions entre els governs català i aragonès però l’ajuntament ja ha avisat que si no hi ha acord adquiriran un repetidor per fer arribar les emissions digitals al municipi.

A Fraga s’han recollit 2.000 signatures per demanar que l’apagada analògica no suposi la fi de les emissions de TV3. Es dóna la circumstància que en bona part dels municipis del Baix Cinca poden rebre el senyal digital gràcies als reemissors del Segrià.

Un Comentari