triangle-imatge-portada-953

El setmanari El Triangle celebra el seu vintè aniversari advertint que continua “mossegant i sense amo”. La invitació a l’acte, que se celebrarà al Palau de la Música, ve acompanyada d’una autèntica “mossegada” a la unitat de la llengua ja que separa valencià i el català.

La convocatòria oberta als treballadors i lectors del setmanari conté una inèdita concessió al secessionisme lingüístic. Concretament s’afirma que El Triangle és “l’única revista catalana que publica sistemàticament pàgines d’informació de tots els països de parla catalana (Catalunya, Illes Balears, Andorra, Catalunya Nord, la Franja i L’Alguer), valenciana (País Valencià) i occitana (Occitània)”. Es tracta de l’únic mitjà del Principat que separa de manera injustificada català i valencià i fa el joc al blaverisme més retrògrad. El Triangle ha pres un també inèdit marc territorial: la denominada Euroregió. En aquest sentit es ven arreu dels Països Catalans però també en localitats occitanes i aragoneses.

El setmanari editat i dirigit per Jaume Reixach complirà el vintè aniversari el proper 29 de gener. El 3 de febrer celebrarà l’efemèride amb una festa al Foyer del Palau de la Música. Segons Reixach després de dues dècades l’esperit fundacional roman intacte: “Periodisme d’investigació, informació crítica i opinió progressista. Com dèiem al nostre primer número: ‘El Triangle mossega perquè no té amo’. I així continuem, mossegant i sense amo…”.

El Triangle va prendre ara just fa un any la denominació d’El Triangle Setmanal després de la creació del portal El Triangle Diari que conté també un domini ben curiós, el .eu. La justificació de Reixach: “Som catalans, som baleàrics, som valencians, som andorrans, som nordcatalans, som occitans…: som europeus!”. “Volem esdevenir una revista euroregional, europea i internacional al servei de la causa de la transformació mundial vers una societat sense fronteres, més justa, més lliure, fraternal i en pau”. Precisament no es va assumir el .cat ja que segons Reixach la publicació havia “eixamplat el seu radi d’implantació (..) a tots els territoris de parla catalana, valenciana i occitana”. Per tant la “mossegada” a la unitat de la llengua ja venia de lluny.