Xavier Giró i Joan Vila a la presentació de l'informeXavier Giró és professor de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes. Aquest grup d’investigació juntament amb Media.cat ha presentat recentment un estudi sobre la cobertura de la premsa de paper barcelonina del conflicte laboral per l’adjudicació de la fabricació de l’Audi Q3 a Seat. Malgrat que el diagnòstic és negatiu -l’estratègia de la por i el consens va dominar en els diaris analitzats- es mostra optimista per l’existència de periodistes que exerceixen la seva professió amb compromís social.

L’estudi presentat fa uns dies pren més rellevància amb l’anunci de 330 nous acomiadaments a Seat. Creus que en reforça les conclusions?
Els darrers esdeveniments mostren que l’estratègia empresarial es reforça i que es tracta d’una nova ofensiva per treure’s gent de sobre. Ja ho expliquem en el cas del Q3: la direcció primer se centra en els salaris dels treballadors com a factor per concedir la fabricació del cotxe i després esdevenen més importants altres factors com la qualitat de la factoria o les capacitats dels operaris.

Seria molt útil que els periodistes que segueixen aquest nou conflicte laboral revisessin l’informe de l’OCC i Media.cat…
I tant! Nosaltres vam alertar de les mancances a l’hora de cobrir la crisi del Q3. Ara és un bon moment per veure si se superen tant a nivell de continguts com de forma.

Per què escolliu Seat com a cas d’estudi?
El que succeeix en aquesta empresa marca la pauta. No és una veritat absoluta però si una forta tendència en la història del moviment obrer tant català com del conjunt de l’Estat espanyol. No es tracta només d’una qüestió numèrica sinó també política. Si la direcció aconsegueix retallar drets laborals al seu darrere vindran altres empreses. I també passa en l’àmbit sindical. Una derrota a l’automobilística suposa un gran desànim per a la resta.

La congelació salarial finalment es va demostrar que no era l’element clau per concedir la fabricació del model d’Audi. La premsa ho va reflectir a posteriori?
Una part dels mitjans van ser conscients d’aquesta estratègia de l’empresa i ho va denunciar. Així mateix es va criticar els immensos sous dels directius. Tanmateix aquells diaris que s’havien posicionat més favorables als plantejaments de la direcció només van recollir-ho.

Sembla que uns dels factors importants van ser les ajudes públiques que segons les fonts varien de 200 a 350 milions. És normal aquest ball de xifres tenint en compte que són diners dels contribuents?
No hauria de ser així i caldria disposar d’una Llei d’accés a les dades públiques. Al mateix temps els mitjans haurien de reclamar més però l’actual situació de les empreses de comunicació fa que molt sovint només es pugui assistir a la roda de premsa de torn i poc més. Aquest fet suposa no complir la funció social i política dels mitjans. És greu deixar al públic sense una informació tant rellevant.

Una de les conclusions és que es minoritzen els sindicats que planten cara a l’empresa i és un fet especialment significatiu amb el cas de la CGT. Pels mitjans el sindicalisme més enllà de CCOO i UGT no existeix?
Les posicions més anticapitalistes no gaudeixen del favor de les línies editorials. Un fet que suposa que els arguments d’altres sindicats com la CGT apareguin poc -tot i excepcions com el de l’Avui en el conflicte analitzat-. Cal tenir en compte que no només les empreses de comunicació minimitzen el seu paper sinó que els grans sindicats fan pressió per tal que la resta no apareguin. A la pràctica suposa marginar aquestes veus i fer-les cada vegades més minoritàries. És un peix que es mossega la cua.

Els mitjans s’alineen amb les posicions de l’empresa i donen la idea que la posició de la UGT és la més “pragmàtica”. Haurien d’evitar fer aquesta valoracions?
No trobo malament que els mitjans valorin, ans al contrari. Cal assumir responsablement que són actors polítics i no ens hem d’autoenganyar amb una suposada neutralitat. Sempre es posicionen i ho fan implícitament fet que n’augmenta la potència del missatge. El problema considero que és de la societat. Ens hem d’educar per saber-ho llegir i comprendre.

Afirmeu en la introducció: “La intenció última del nostre estudi no és aixecar un dit acusador, sinó contribuir modestament a redreçar la pràctica dels mitjans i els periodistes que cobreixen el món laboral i econòmic” Hi confies?
Sí. El discurs dels mitjans és el subproducte de diversos factors: estructurals de la societat, de la ideologia de l’empresa i del mateix periodista. El precipitat que genera no està fatalment determinat. Hi ha marge de maniobra. I això permet que hi hagi molta gent que exercici aquest ofici amb compromís social. Això és esperançador i cal que en prenguin consciència perquè el seu missatge sigui cada vegada més potent.

A l’Observatori de la Cobertura dels Conflictes com enfoqueu els casos d’estudi? És el mateix tractar el cas de Seat que el dels segrestats a Mauritània per posar un exemple a l’atzar?
Inicialment sí. Nosaltres prenem partit per la gent oprimida o discriminada. Busquem un anàlisi emancipador que ens faci més lliures i més coneixedors del món. El pas comú és extreure la matriu ideològica del mitjà per comprendre’n el seu discurs. Després cada cas requereix analitzar uns aspectes diferenciats.