Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Martxelo Otamendi“La principal base sobre la que van sustentar el tancament d’Egunkaria i les nostres detencions va ser que el diari tenia finançament d’ETA, però en les 600 pàgines de sumari no es fa cap referència a aquest finançament”.

En una trobada amb periodistes catalans a Barcelona aquest dimecres, Martxelo Otamendi subratllava aquesta manca de proves per sustentar el judici contra ell i altres directius del clausurat Egunkaria.

Martxelo Otamendi era a Barcelona en motiu de la gira que està fent pels Països Catalans per la represa del judici contra el rotatiu basc. Aquest periodista era el director de l’únic diari basc en euskera en el moment que la policia el va clausurar per ordre de l’Audiència Nacional espanyola el 2003, i és el director actual de Berria.

El periodista va desmuntar durant la trobada les tesis de l’acusació i va evidenciar que la voluntat de tancar el diari era política, ja que no han pogut demostrar l’argument inicial del tancament segons la qual ETA finançava el diari. Fins i tot, el periodista va mostrar la incoherència de l’acusació perquè en cap punt del sumari s’aporten dades sobre aquest suposat finançament o perquè en alguns moments el que s’ha dit és que és el diari qui finançava l’organització armada.

Sobre les tortures que ell i la resta de responsables del diari detinguts van patir en ser detinguts el 2003, Otamendi considera que seria inaudit que això succeís en algun altre punt d’Europa o als Estats Units. A la trobada amb els periodistes catalans, va explicar que durant els dies que va estar detingut el van sotmetre a tortures, i que l’objectiu que perseguien amb aquells maltractaments els agents de la Guàrdia Civil era que els donés dades sobre les tres entrevistes que havia fet a membres d’ETA per al diari. Mantenir el secret professional sobre com va aconseguir fer les entrevistes és un dret, va explicar, que tenen els periodistes. “Algú s’imagina el periodista que va entrevistar Bin Laden torturat per haver fet aquella entrevista?”, es pregunta Otamendi, en referència a una entrevista que va publicar la revista nord-americana Time un temps abans dels atemptats de l’11S a qui aleshores les agències de seguretat dels Estats Units ja consideraven com a terrorista internacional.

Denúncia de tortures a Estrasburg

Actualment, després de la Justícia espanyola denegués les denúncies que ell va presentar per tortures, han apel·lat al Tribunal d’Estrasburg. El que denuncien al tribunal europeu és que hi va haver negligència en la investigació perquè, per exemple, el jutge no va voler escoltar la gravació on Otamendi relatava poc després de la detenció les tortures que havia patit. Martxelo Otamendi va estar cinc dies detinguts; durant els primers tres dies va patir tortures.

Per Otamendi és especialment preocupant l’extensió que hi ha hagut els darrers anys del delicte de terrorisme i que va afectar el diari: “Abans, per ser considerat terrorista havies de formar part d’una organització armada, però avui en dia no cal que pertanyis a l’estructura d’aquesta organització perquè t’acusin d’aquest delicte”. Indignat, interpel·la l’acusació i el jutge: “Si m’acusen de ser d’ETA, que em diguin quan vaig entrar-hi, qui em va captar, quines reunions vaig fer i amb qui, o quina responsabilitat tenia dins l’organització”.

Preguntat per un dels periodistes assistents sobre la possibilitat de reobrir Egunkaria després del judici, Otamendi va dir que això no cal fer-ho, perquè Berria, la capçalera que va prendre el relleu del diari clausurat, ja s’ha fet un lloc i és un projecte sòlid i estable. A més, va celebrar que Berria té 24.000 accionistes que el sustenten, mentre que Egunkaria en tenia 1.500.

Ampli rebuig al tancament

El tancament d’Egunkaria va provocar una àmplia reacció de rebuig per part de la societat basca (i també la catalana) que va anar més enllà dels sectors que fins aleshores s’havien mobilitzat contra el tancament del diari Egin o la il·legalització de diverses organitzacions vinculades a l’esquerra abertzale. Per Otamendi, aquell suport tant ampli s’explica perquè amb Egunkaria “es va trencar una línia Maginot, un dic de contenció”. Si fins aleshores els òrgans judicials només havien actuat contra organismes que s’identificaven clarament com a part de l’esquerra abertzale, el tancament d’Egunkaria (diari de referència no només per aquest moviment sinó per un públic que s’extenia fins al PNV i tothom que volgués llegir en euskera) va significar per molts una alerta que a partir d’aleshores qualsevol podia ser colpejat per la Justícia espanyola.

>> Aquest dijous el periodista Josep Cuní ha entrevistat Otamendi al programa que dirigeix a TV3: “Em van torturar per obtenir informació sobre les entrevistes amb ETA”

Un Comentari