Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

elpaisLa publicació a El País del reportatge “El dolor com signo vital” -en el qual es presentava un nou fàrmac que havia de “marcar un abans i un després” en la mitigació del dolor crònic- va ser durament criticat per la defensora del lector del rotatiu del grup Prisa. Milagros Pérez Oliva va analitzar l’article i va considerar que es tractava de publicitat encoberta per part de la farmacèutica, un fet que ha aixecat gran polseguera entre els periodistes especialitzats en salut.

El 22 de desembre la col·laboradora d’El País, Maika Sánchez, va publicar un reportatge sobre la problemàtica del dolor crònic. En el text, després de criticar la manca d’avaluació d’aquesta problemàtica per part dels metges en un 90% dels casos, explicava que s’havia presentat en un congrés a Lisboa el medicament tapentadol. “El primer analgèsico que apareix en 25 anys d’una nova generació que marcarà un abans i un després en el control d’aquest problema. (…) Els experts van assegurar a Lisboa que comença una nova era en el tractament difícil del dolor agut i crònic” s’afirmava en l’article. El text es completava amb declaracions d’un responsable de la Fundació Grünenthal que havia creat la Plataforma SinDolor i que en cap moment es relacionava amb el suposat “medicament miracle”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La defensora del lector d’El País, Milagros Pérez Oliva, va rebre un allau de queixes de metges sobre l’article. La majoria criticaven que s’afirmés que no s’avaluessin la major part (90%) dels pacients amb dolor. Però en un dels casos s’anava més enllà de la defensa corporativa i es posava en qüestió la capacitat del medicament i s’apuntava que es tractés d’un publireportatge encobert.

Després de confrontar les dues versions Pérez Oliva va consultar a dos catedràtics: Xavier Carner, president del Comitè d’Avaluació del Medicament de l’Agència Espanyola del Medicament, i Rafael Maldonado, investigador de la UPF que treballa pels Instituts Nacionals de Salut dels EUA. El seu diagnòstic és clar: ni el fàrmac és una gran novetat ni la informació que difon la farmacèutica -principal font de la notícia- no va ni tant sols tant enllà com el reportatge.

Segons la defensora a més d’exageració -es tractava d’una evolució d’un medicament ja existent i amb uns efectes que no diferien gaire d’un placebo- es dissimula que l’única font d’informació és la mateixa farmacèutica. En aquest sentit la Fundació Grünenthal -impulsora de la Plataforma SinDolor- pertany al laboratori Grüenthal Pharma que desenvolupa el fàrmac suposadament revolucionari. Un fet certament rellevant que en cap moment s’explica ni de manera implícita ni explícita.

Pérez Oliva afirma que aquest fet forma part d’una estratègia habitual de la indústria farmacèutica: “Tenint en compte la suspicàcia amb que és rebuda la informació procedent de la indústria, aquesta s’ha vist obligada a buscar formes indirectes i que tinguin major autoritat per vehicular la seva activitat. Per aconseguir-ho, han creat fundacions i plataformes teòricamente independents i sense ànim de lucre, integrades per acadèmics i especialistes, però finançades per la mateixa indústria”.

I encara va més enllà en la investigació del suposat cas de publicitat encoberta i revela que Mayka Sánchez va viatjar a la capital portuguesa -en l’article només es diu que el medicament es va presentar a Lisboa però l’article esta signat a Madrid- convidada pel laboratoi. Segons Pérez Oliva el llibre d’estil d’El País és prou clar: “El diari, com a norma general, no accepta invitacions per elaborar informacions. Les excepcions les ha d’autoritzar expresament la Direcció. En les informacions fetes després d’acceptar una invitació, cal fer constar que el viatge ha estat patrocinat”.

L’Associació d’Informadors de Salut, en peu de guerra
L’article de la defensora d’El País va generar molt malestar entre els socis de l’Associació Nacional espanyola d’Informadors de Salut (ANIS). La majoria d’opinions que es recullen en el seu web critiquen part dels arguments de Pérez Oliva i qüestionen especialment que “renyés” públicament a la col·laboradora del diari.

Aquesta entitat ha sol·licitat formalment a la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) que el seu comitè de Queixes i Deontologia analitizi tant l’article sobre el medicament miracle així com la resposta de la defensora del lector. Per la seva banda la FAPE ha respost que ha de ser la implicada la que demani la seva intervenció.

Per altra banda el portal PRNoticias ha explicat que s’ha iniciat una investigació interna per la qual Mayka Sánchez va haver d’exposar els seus arguments en una comissió editorial d’investigació. La mateixa font apunta que Pérez Oliva haurà de passar pel mateix procés o, fins i tot, podria ser acomiadada pel malestar creat en el si de la redacció. Cal recordar que l’especialitat de l’actual defensora del lector del diari El País és precisament la salut i que havia estat cap de la mateixa Sánchez. Així mateix, i segons es recull en l’article de la defensora, la subdirectora de Societat, Berna González, havia avalat la crítica: “La nostra tasca és analitzar, distingir i sotmetre-ho tot al màxim escrutini, i filtrar i publicar només el que està veritablement contrastat (…). Els controls no han funcionat en aquest cas i demanem disculpes. Aquest article és un exemple del que no hem de fer”.

Un Comentari

  1. latafanera.cat

    La defensora del lector d’El País posa el dit a la nafra sobre els publireportages encoberts de la indústria farmacèutic…

    La publicació a El País del reportatge “El dolor com signo vital” -en el qual es presentava un nou fàrmac que havia de “marcar un abans i un després” en la mitigació del dolor crònic- va ser durament criticat per la defensora del lector del rotatiu……