cinesaEl tancament patronal -tot i que alguns mitjans parlen erròniament de “vaga”- de bona part dels cinemes del Principat és un dels titulars destacats d’aquest dimecres. En anunciar la mesura van fer públic un estudi apocalíptic sobre el futur del gremi realitzat per un dels economistes de referència del Grup Intereconomía, un dels més “ultres” de l’actual panorama audiovisual espanyol. Menys ressò va tenir l’estudi de la Plataforma per la Llengua en la qual es considerava el català l’idioma més desprotegit a les sales cinema d’arreu del continent i que per tant representava una situació anormal.

En les darreres hores s’ha pogut llegir, veure i escoltar l’expressió “els cinemes en vaga”. Ho recullen mitjans tant diferents com el Diari de Girona, El Mundo o fins i tot la portada del 3cat24.cat (tot i que en el titular a l’interior parla de tancada de sales). Es tracta d’un concepte totalment erroni ja que la vaga és un dels treballadors mentre que el que proposen la majoria dels exhibidors del Principat és un tancament patronal o, en la coneguda denominació anglesa, lock out. La pràctica totalitat dels mitjans analitzats defugen aquestes expressions aparentment més dures i potents per “tancada de cinemes” o per afirmar que les sales “tancaran dilluns”. Curiosament, l’únic mitjà que hi afegeix l’adjectiu patronal és El Periódico a l’editorial “Vaga contra el cinema en català” en la que també utilitza el concepte de “vaga”.

Aquest dimarts els representants de la patronal contrària a la Llei del cinema -agrupen 74 de les 180 sales però el 81% de les pantalles, ja que són grans multisales- van presentar un estudi que tres mitjans tant diferents com El Punt, El País i La Vanguardia no dubten en qualificar d’apocalíptic. En el cas del diari del grup Prisa li atribueix aquest adjectiu a la presentació “tant en forma com en el contingut”.

Segons l’informe elaborat per José María Gay de Líebana, professor d’Economia Financera de la Universitat de Barcelona, amb el darrer redactat de la Llei del cinema el nombre d’espectadors baixaria de 20 a 4 milions, tot i permetre escollir amb igualtat de condicions si vol veure les pel·lícules en català o castellà. A més, Gay va xifrar en 25 milions d’euros les pèrdues anuals dels darrers quatre anys, un fet que res té a veure amb la Llei del cinema sinó amb els problemes estructurals d’un sector afectat, entre altres, pels grans canvis en els consums culturals.

Més enllà de les xifres sempre és convenient esbrinar qui realitza els estudis. En aquest sentit, Gay de Liébena és un dels economistes de referència del Grup Intereconomía, un dels exponents més clars de la denominada “caverna mediàtica” amb presència televisiva, radiofònica i ara també als quioscos. A banda de dirigir un programa a Radio Intereconomía també en dirigeix un altre a la televisió del grup, la primera d’una ideologia tant descaradament espanyolista que arriba a totes les llars dels Països Catalans gràcies a una llicència estatal de TDT. Cal advertir però que Gay també havia col·laborat en programes esportius de Catalunya Ràdio i escrit en diversos diaris per la seva vessant d’estudiós de l’economia del món del futbol.

Entre el sector de la premsa de paper, El Mundo és un dels abanderats d’aquesta “caverna”. El primer paràgraf d’una de les editorials d’aquest dimecres -“El cine reacciona contra Montilla”- es comenta sol: “Els propietaris de sales cinematògrafies de Catalunya aniran a la vaga (…) Sembla increïble que a aquestes altures els poders de l’Estat obliguin a exhibir les pel·lícules en un determinat idioma, sense respectar la llibertat d’oferta cultural. Això posa en evidència la retrògrada mentalitat de qui governa a Catalunya”.

També deuen ser retrògrads al Quebec, on existeix una llei calcada a la catalana. O en estats plurilingües com Finlàndia, Bèlgica o Suïssa, en els quals es té en compte les diverses comunitats lingüístiques al cinema. Aquestes dades les recull un estudi de la Plataforma per la Llengua que analitza cinema i llengua arreu d’Europa. La conclusió és clara: “no hi ha cap llengua comparable al català en nombre de parlants en què no se subtitulin o es doblin les pel·lícules”.En van parlar l’Avui, El Punt i El Periódico de Catalunya (amb titulars ben diferents) però el ressò ha estat infinítament menor que l’informe de Gay de Liébena.