marmotaEl 2 de febrer és la Candelera. Una festivitat que marcava la fi del cicle de Nadal i anticipava l’arribada del Carnestoltes. A més, un dia clau per albirar si el fred té corda per estona o comença a fer les maletes. Tanmateix pels mitjans (i per bona part de la societat) això resta a l’oblit i estan més pendents de les prediccions de la marmota de Punxsutawney (Pennsilvània, EUA).

“Quan la Candelera riu, l’hivern és viu” o “Si la Candelera plora, l’hivern és fora”. Són només dos dels centenars de refranys que relacionen l’evolució del fred i la meteorologia amb el 2 de febrer. Una data assenyalada en el calendari cristià -marcava la fi del cicle de Nadal iniciat per la Puríssima- però que tenia els orígens en una celebració pagana, el Lupercalia, en la qual els homes es passejaven despullats amb pells de llop i colpejaven amb un fuet a qui trobaven. Creien que augmentarien la fertilitat de les dones ja que veien com amb les fuetades enrogien la seva carn.

Aquest dimarts no hi ha pràcticament cap mitjà -amb l’excepció d’osona.com– que recordi alguna d’aquestes tradicions, ni els seus orígens ni les seves derivacions meteorològiques. Això sí, les edicions digitals d’El Periódico i La Vanguardia s’han fet ressò ben ràpidament del pronòstic de Phil de Punxsutawney. Es tracta d’una marmota que, si en despertar de la seva hibernació veu la seva ombra significa que hi hauran sis setmanes més de temps gèlid. En cas contrari, la primavera ja pot començar a treure el nas.

No deixa de ser una anècdota. Però que els mitjans es facin poc ressò de la cultura popular lligada a la meteorologia, als cicles de la natura i el camp i a l’origen de les festes d’arrel cristiana o pagana és una manera de perdre, poc a poc, la identitat com a poble. Per cert, tant la marmota -la National Geographic Society diu que només l’encerta un 30% de les vegades- com la Candelera han “advertit” que l’hivern té corda per estona.