Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Si es demostra que la Llei general de l’audiovisual envaeix competències actuarem en conseqüència”. Amb aquestes paraules el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va voler deixar clar que el Govern no es quedarà de braços plegats respecte una normativa que alguns han qualificat de “LOAPA audiovisual”. Mentrestant el Parlament de Catalunya ha aprovat el mandat marc del sistema públic audiovisual de Catalunya.

>> Notícies de la Llei general de l’audiovisual (delicious Media.cat)

El conseller Tresserras va anunciar aquest divendres que “actuarà en conseqüència” si constata que la Llei espanyola de l’audiovisual -actualment en tràmit- envaeix competències. En aquest sentit es planteja negociar amb l’Estat i, si no s’arriba a una solució dialogada, es podria plantejar un conflicte de competències al Tribunal Constitucional espanyol.

Tresserràs, que va titllar “d’erràtica” la política audiovisual del Govern espanyol, va afirmar que el model mixt de finançament no està en perill. “La llei consagra un model de finançament que tenim blindat a Catalunya mitjançant la Llei de l’audiovisual de 2005” va afirmar. Cal recordar que fa uns dies el president de la CCMA, Albert Sáez, va obrir la porta a limitar la publicitat a Catalunya Ràdio.

El Parlament aprovat el mandat marc de la CCMA
Mentre continua el debat a l’entorn de la Llei de l’audiovisual aquest dijous el Parlament de Catalunya va aprovar el mandat marc que estabelxi les línies bàsiques del sistema públic audiovisual. El text, que completa les lleis de la CCMA, del CAC i de l’audiovisual, va comptar amb els vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA.

El nou mandat estipula un model de finançament mixt i defineix els objectius que han de regir tots els mitjans públics del país: la defensa del pluralisme polític, social i cultural; la integració dels immigrants; reservar espais a la cultura i la educació; la promoció de les llengües catalana i aranesa, i la potenciació de la indústria audiovisual entre altres.

El mandat aprovat pel Parlament és el primer del sistema públic audiovisual català i té una vigència de sis anys, durant els quals s’ha d’elaborar un llibre d’estil que regirà la pràctica professional dels treballadors.

El text també indica que els mitjans públics han d’oferir informació territorialment equilibrada, imparcial i rigorosa sobre les qüestions d’actualitat, i garantir l’accés a tots els grups socials, polítics, culturals i associatius representatius.

Un dels principis pels quals es regeix determina que els mitjans públics no han d’entrar en competència deslleial amb la indústria privada ni entre ells mateixos. A més, estableix que cada mitjà audiovisual amb finançament públic ha de complir una funció diferenciada i complementària per evitar programacions redundants.

El text determina també que la llengua pròpia dels mitjans públics audiovisuals a Catalunya és el català, i ordena que “han d’utilitzar-lo normalment i preferentment i han de convertir-se en vehicles vertebradors de l’espai català de la comunicació”.