Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes, publica en el seu darrer número un dossier especial dedicat a l’ètica en el periodisme. Avança les principals conclusions d’un estudi realitzat per la Universitat Pompeu Fabra i que es publicarà properament en forma de llibre.

L’estudi l’ha coordinat Salvador Alsius en el marc del grup de recerca en Periodisme de la UPF. Forma part d’una investigació més àmplia (“Ètica i excel·lència informativa: la deontologia periodística davant de les expectatives de la ciutadania”) juntament amb tres universitats més de l’Estat espanyol. El treball de la Pompeu es publicarà en el llibre The etical values of journalist. Field research among the media professional in Catalonia.

En el treball s’ha fet una enquesta a vora 1.200 professionals de la informació del Principat així com una trentena d’entrevistes en profunditat per abordar aspectes qualitatius. Una professió que es defineix molt d’esquerres (76,6%) en l’eix ideològic i majoritàriament catalanista (67,6%) en el nacional.

Els científics, les fonts més fiables
El 75% dels enquestats considera que l’objectivitat no existeix però que cal aproximar-s’hi mentre que en un 21,5% ho considera possible i una obligació pels professionals. Entre les fonts més fiables destaquen els científics i les agències informatives mentre que les ONG i els agents culturals se situen en un segon nivell. A la cua, i per aquest ordre de més a menys fiables, hi ha els gabinets d’empresa i per encàrrec, els partits polítics i els directius d’esport. Els empresaris se situen en un nivell de fiabilitat relativament baix -els vuitens de dotze opcions- amb percepcions molt diferents entre els periodistes considerats d’esquerres (22%) i els de dretes (43%).

Un altre dels molts elements que es tracten a la macroenquesta és el retoc de les imatges. Una amplíssima majoria (85,9%) accepta els talls per enquadrar mentre que un 54,6% els retocs per emfatitzar elements concrets. La resta d’opcions: eliminar elements (27,1%), resituar-ne (9,1%) o modificar l’aparença de les persones (3,5%) no compten amb el suport majoritari dels periodistes.

El 52% mai entrarien en una propietat privada
Per aconseguir una notícia sovint s’utilitzen els denominats “mètodes il·legítims”. Entre els enquestats un 52% mai entrarien en una propietat privada sense permís mentre que no es disfressarien el 45%, no utilitzarien càmera oculta el 40% i no dirien que són periodistes un 26%. És curiós que l’ús de càmera oculta té un major rebuig entre els treballadors del sector televisiu.

Respecte el tractament dels diversos agents d’un conflicte la majoria considera que s’han de tractar amb igualtat. En aquest sentit els únics col·lectius que es considera -per part de més de la meitat dels enquestats- que han de tenir un tracte especial són els malalts mentals i els discapacitats. “Explicitar la diferència” -gènere, ètnia, nacionalitat o religió- només s’hauria de fer quan és “rellevant” segons la majoria. En el cas concret de la nacionalitat -una de les grans discussions lligades a notícies negatives sobre els nouvinguts- un 14,6% considera que cal dir-la sempre mentre que un 3,4% mai. També destaca que un 15,3% no accepta la presumpció d’innocència com a límit a la llibertat d’informació.

Més d’un terç dels periodistes favorables a fer seguidisme al Govern en temes de “terrorisme”
El 35% dels periodistes consideren que els serveis informatius han de seguir les directrius del Govern en temes relacionats amb el “terrorisme”. Respecte el llenguatge es produeix una gradació ideològica: com més catalanista i d’esquerres es defineix el professional més s’opta per la neutralitat (model BBC) mentre que a mesura que se situa cap a les posicions de dretes i espanyolistes s’opta per un model més condemnatori tal i com obliga RTVE.

Inspirant-se amb la trucada d’Aznar als directors dels diaris per demanar que no publiquessin la hipòtesi islamista de l’11-M, es pregunta sobre si farien cas a una petició d’embargament d’informació del president del govern. El 37,1% s’hi mostren disposats encara que no es pogués comprovar la veracitat de la petició.

La xifra augmenta sensiblement en el cas de seguir les directrius en emergències -per exemple catàstrofes naturals- fins a un 62,8% i només s’hi mostren contraris els professionals que treballen a les seccions de política. Sobta que un 18% voldria reproduir sistemàticament en els mitjans públics les informacions oficials del Govern mentre que un 6,5% creu que han d’aparèixer més que la resta de formacions polítiques. Només un 14% acceptaria fer una entrevista al president del Govern si aquest el truqués per sol·licitar-ho.

El 45% dels enquestats no acceptarien que es vetés una pregunta d’una entrevista mentre que fins a un 32% acceptaria la seva revisió posterior (cal tenir en compte que a banda de temes polítics i socials s’hi inclouen altres de caràcter tècnic i científic on la revisió no s’entén com a control sinó com a petició de l’entrevistador). Per altra banda un 90% no pagaria mai per una informació mentre que un 15% defensa que regals de més de 200 euros són compatibles amb la independència del professional. A l’altra banda de la balança un 30% entén que no s’ha d’acceptar mai cap regal.

>> Dossier sobre l’ètica periodistica (Capçalera)