Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Expectació mediàtica al ple de Salt. Foto: El PuntLa vergonyosa maldat d’alguns mitjans de comunicació a Salt”. Amb aquest títol tan contundent el periodista d’El Punt, Salvador Garcia-Arbós, qüestionava la tasca de part de la professió en el denominat “cas Salt”. Mitjans que no es limitaven a explicar el què veien sinó a “punxar” a determinats personatges per intentar relatar una guerra entre “moros i cristians”.

Garcia-Arbós és un excel·lent cronista. I és per això que fa una defensa de la subjectivitat per explicar fets. Però això no vol dir intentar provocar-los. És allò de que “la realitat no t’aixafi un bon titular”. Un titular que venia escrit des de redaccions molt allunyades de Salt -“Batusses (o guerra) entre moros i cristians”- i que no acaben de trobar a la localitat del Gironès.

El periodista d’El Punt explica que la setmana passada va “passar vergonya” de la pràctica “d’enviats especials, -càmeres i suposats informadors- de cadenes estatals”. Relata com es dedicaven a punxar “gent desesperada per la crisi” i a “instigar diàlegs no pacífics entre veïns de Salt”. En aquest mateix sentit un mediador cultural explicava aquest dimecres a Catalunya Ràdio -que es va desplaçar al municipi gironí per fer-hi un programa especial- que havien avisat a certs periodistes que algunes de les persones que corrien pel lloc dels fets no eren les més “adequades” com a exemple del pensament dels veïns. En canvi se’ls anava a buscar per tal que fessin talls de veu ben impactants.

Més enllà de la manca d’ètica d’intentar “crear” notícia, algunes de les crítiques -per exemple aquest article de CanalSolidari.org– s’han centrat en l’ús del llenguatge. En diverses informacions s’ha parlat de “veïns” versus “immigrants”. I si una cosa és clara és que tothom que viu en un municipi n’és veí. En l’article s’apunta com a més lògic parlar “d’autòctons” tot i que s’entraria a la discussió sobre quan una persona passa d’immigrant a autòcton. Depèn si la migració s’ha produït en un mateix estat? Es immigrant un nen que neix a Salt de pares magrebins? Acaba tot sent una qüestió ètnica?

El mateix article de CanalSolidari.org es fa preguntes sobre el concepte de la “inseguretat”. D’aquesta manera ho presenten la majoria de mitjans de comunicació, segons expliquen, i afirmen que la Generalitat ho corrobora quan les reaccions vénen del conseller d’Interior que promet més policies, més càmeres i demana una aplicació més contundent del codi penal. Però recorden que les estadístiques -de la mateixa conselleria- afirmen que ni el 2009 ni enguany s’ha produït un augment de l’activitat delictiva i es posa el focus en la denominada reincidència. Però això, continuen, hauria de preocupar a la població? O li hauria de preocupar que hi hagi més delictes? En aquest sentit lamenten que no s’assenyali el veritable problema: la desigualtat econòmica.

També un altre col·lectiu que analitza críticament els mitjans, l’Observatori UPF Mèdia, ha assenyalat el tractament de La Vanguardia sobre la “inseguretat ciutadana”. En aquest sentit critiquen que un crim en un bar a Barcelona -sense relació aparent amb el fet migratori- s’acaba enllaçant amb la detenció d’uns ciutadans d’origen romanès pel simple fet que els delictes afecten al mateix tipus d’establiments. Així mateix, lamenten que el “Vivir” dels darrers dies s’hagi convertit en un monogràfic sobre “inseguretat ciutadana” en el qual hi entren des de les tensions de Salt al crim de Barcelona.

Recull de notícies sobre el tractament de la immigració als mitjans (delicious Media.cat)